LA MEVA NOBEL.LA METEMORFOSI DE LA VIDA!!!!!

METAMORFOSI DE LA VIDA:

Hi havia una vegada una noia que era alta, molt prima, rossa, ulls negres, i uns 17 anys. Tenia moltes ganes de fer coses; resulta que aquesta noia vivia molt sola dalt d’una muntanya molt alta. Aquesta muntanya era molt maca i sovint estava nevada i en això deixava un paisatge molt agradable i acollidor, tenia moltes flors, molts animals, i molts dies, hi feia sol i calor. La casa era petita,  molt acollidora; i de pagès. Un dia que la noia estava asseguda al prat de davant de la casa, de sobte va canviar el temps i va començar a fer un sol de molta calor. La noia es va acalorar molt, i ràpidament, va posar se a córrer, un moment i va esperar a que passés aquella calor. Ja que no li agradava gaire la calor, però sabia que algun dia o altre n’havia de fer.

Al jardí tenia un arbre que li agradava molt, perquè ella deia que cada fulla d’aquell arbre era especial. D’aquest arbre en deia “l’arbre màgic” i mirar l’arbre i les fulles li agradava molt. Ella estava mirant l’arbre i comptant cada una de les fulles, per que no sàvia si n’hi havia caigut amb el canvi de temporada o no i tot comptant les fulles, li va començar a entrar son i al cap d’un moment es va quedar ben adormida sentida amb l’arbre al darrere i l’esquena recolzada al tronc de l’arbre. De cop i volta, va començar a somiar i al costat de la seva casa s’hi va  trobar un pou molt gros que estava tapat perquè ningú l’havia anat a mirar per saber què hi havia dintre; tot i això, ella ja sabia que en aquella casa n’hi havia agut un ja que la seva tieta li’n havia parlat i li havia explicat el que ella en sabia. Tot i que ella no s’ho creia, la seva tieta li havia dit que era un pou molt estrany perquè la gent del poble de sota la muntanya, de la casa, que abans havia estat de la seva tieta, deien que aquell pou podia portar a un altre món desconegut, i que la gent que ho havien intentat alguns se’ls havia endut; i d’aquests, molts no havien tornat mai.

La noia no en sabia res d’això. Però pensava que el pou estava embruixat, i de fet, tenia ganes d’esbrinar-ho, però es deia que què faria si després no podia tornar a casa seva, i estava en dubte. No sabia què fer perquè, de ganes, ja en tenia,... I anava rumiant què podia fer per desvetllar el misteri sense córrer cap risc. Després de donar-hi voltes i més voltes, va arribar a una conclusió: -si només el destapo un xic i el miro una mica segur que no passarà res. Ja el tornaré a tapar i no haurà passat res. Però li costava decidir-se.

Un dia, quan va anar a rentar la roba al riu, ja que no tenia màquina per rentar-la, mentre ella estava rentant la roba, es va trobar una fada que li va dir que no passava res si obria el pou i se’l mirava o s’hi posava a dintre. La fada li va dir que li agradaria molt i que ella no estaria pas sola. I al cap d’uns dies la noia va decidir que obriria el pou, perquè tenia moltes ganes de saber què hi havia i també molta curiositat. La fada, també li va explicar molt resumidament i en poques paraules, que començaria un viatge especial en el qual ella no se’n penediria mai d’haver-lo fet. I després de sentir aquelles belles paraules tant tendres i suaus és com es va poder decidir a obrir el pou i tirar endavant en aquest viatge el qual ella no en sàvia res però tenia molta curiositat per saber-ho.

Quan va anar al pou es va quedar molt sorpresa: la porta del pou no es podia obrir així com així. Davant del pou hi havia una altra fada semblant a la que es va trobar al riu, però més petita, que li va dir que havia de resoldre un enigma per poder obrir la porta. I li va preguntar: – Quin és l’animal que primer camina amb quatre potes, després amb dues i més tard amb tres?-, la noia s’ho va haver de pensar durant molta estona , però no li sortia, i al final li va sortir, i va dir: -Ja ho tinc! I va respondre- És l’home. Primer la fada va dir que no era correcta, però després de parlar amb les altres fades, li va dir que era la resposta correcta i li va donar un joc de claus perquè anés provant fins que trobés la clau que obria la porta del pou; seguidament també li va donar un sobre groc que li va dir, - és molt important que te’l llegeixis, però una cosa primer has d’obrir la porta i llavors abans de baixar has d’obrir el sobre, llegir lo amb molta atenció i captar tota la informació ja que et serà molt important i de molta ajuda, també has de contestar la pregunta que hi ha en el sobre i deixar-la escrita, pot ser que més endavant la necessitis, no se sap mai-.

Al cap d’una estona de provar les claus, va aconseguir obrir la porta rodona que obria el gros i llarg pou, i va mirar a través del pou.  A simple vista li va fer molta impressió, però al mirar per segona vegada, va veure una ombra que li deia que es tirés a través del pou, que no li passaria res. Ho va pensar uns moments,  mentre llegia atentament el sobre i contestava la pregunta el sobre deia: pel camí aniràs trobant diferents proves has de posar aquí a dintre el que et cridi mes l’atenció de cada prova una cosa de cada i també alguns petits sobres que t’aniràs trobant. i tot seguit va decidir tirar-se a través del pou, tot i que no sabia com seria i què s’hi trobaria, però, de totes maneres, pensava que el pou era màgic i que la portaria a un món diferent, exterior d’aquest i amb moltes coses noves.

Així, doncs, es va tirar a dins del pou, amb el sobre sota el braç, i quan anava baixant, fent camí, no parava de mirar petites finestres als dos costats de la paret i estrelles a sobre seu que ella no sabia què significaven, però pensava que segur que les estrelles havien de tenir algun significat o havien de ser alguna cosa, ella deia per això estan aquí, per alguna cosa hi deuen ser i va anar baixant mentre que anava mirant les estrelles i les finestres de cada costat La noia, mentre anava baixant, s’adonava que hi feien les estrelles al seu voltant i dintre el pou. Aquelles estrelles estaven al voltant de la noia per que ella estava trista i pensava que la vida no valia la pena ja que ella deia com que per això no s’havia obert la porta i per axó hi havia les estrelles.

Aquelles estrelles que estaven al voltant de la noia, i dintre el pou, eren plenes de la felicitat que li faltava a la noia, i només es podrien obrir quan la noia estigués plenament feliç. Per això havia d’arribar al final del pou i per alguna d’aquelles portes, o totes per trobar la porta que la portaria a un mont exterior i diferent que la portaria a fer un recorregut cap a la felicitat i les estrelles que l’hagin acompanyat tot el camí es podran obrir.

Quan va arribar al final del pou va veure totes aquelles portes i es va confondre una mica, va estar tota una estona pensant i al final les va acabar obrint totes, ja que no tenia gens de paciència, fins que va trobar la porta que la portaria al món exterior on hi havia un camp verd gran i llarg on l’esperava un nan al final del Prat. Aquest nan quan la noia s’hi va acostar, li va fer una pregunta –que hi fas aquí?- la noia es va quedar molta estona pensant per que s’havia que nomes podia respondre dues vegades i la pregunta era complicada, ella es va quedar en blanc i no sabia que respondre i el nan li va dir que fins que no respongués correctament no podria passar i continuar el camí.

La noia, estava cada vegada més confusa i a més sabia que només tenia dues oportunitats, però de totes maneres ho va voler intentar, i va dir – vinc a buscar la felicitat- i desprès el nan li va dir que ja podia continuar el camí. I lleugerament a quatre passes li va sortir el primer sobre que deia: vigila be amb el que et trobis pel camí res del que et trobis pot semblar el que realment és. I la pregunta: 1. Digues algun cosa de la vida que t’hagi agradat molt fins a somriure i sentir-te be? I la noia ho va escriure. Mentre ella anava fent el seu camí, va començar a pensar, en que li feien moltes preguntes, primer va pensar que se li feia estrany, però després va adonar-sen que tot el viatge seria un seguit de preguntes per poder arribar al tema principal al més important que encara ella no sàvia quin era. Ella feia el seu camí tranquil·la amb les estrelles al voltant i no es va fixar que una de les estrelles la de damunt el seu cap, es va posar de color blau, ja que ella havia respost bé la seva primera pregunta del país del pou. Quan ella va acabar de travessar el camp ver don havia estat amb el nan, va agafar una flor de color vermell i la va posar dintre del sobre gros. Tot caminant, va passar per un pont molt estret, de color gris, que costava molt travessar  i que ella es pensava que cauria dalt a baix del principi del pont, però de sobte va sentir una beu que li va dir, que si queia no pesava res i que al cap d’una estona es tornaria a trobar posada sobre el pont.

Que en aquest país no estem per arribar a l’extrem màxim de la tristesa, sinó que la gent bé a trobar l’altre extrem que li falta, el de ser tant feliç com es pugui des del moment en què tens la felicitat. La noia no sabia d’on venia aquella veu, però haver sentit aquelles paraules la varen fer més forta i deixar allà en el camp verd aquella por que tenia de travessar el pont, de cop i volta la noia amb força i valentia va travessar aquell pont i va continuar el seu camí. Al haver travessat aquell pont li va sortir un altre petit sobre amb l’ajuda: tot te bones alternatives cap a la felicitat, per tant no s’han de fer cas als mals pensaments s’han de deixar passar esperant els bons que sabem que tenim i ja vindran seguidament. I va llegir la pregunta per respondre  2. Que és el que mes t’agrada, mar o muntanya? I va respondre, per escrit.    

Quan ella ja va acabar de passar el pont, es va trobar que hi havia un bosc ple d’arbres, que feien com un laberint, difícil de sortir-ne. En aquest laberint hi havia molts camins. En alguns hi havia fletxes vermelles que senyalaven l’entrada i en d’altres unes fletxes verdes que senyalaven l’entrada. De cop i volta es va trobar amb una fada al seu davant i ella li va preguntar lo de les fletxes. La fada li va dir que les fletxes vermelles indicaven camins tancats i que no s’hi podia pas passar i les verdes indicaven el començament de camins per on s’hi podia passar. Mes tard es va trobar una fada que tenia dos tiquets un de color blau i l’altre verd, tot i que la noia no ho sabia, el tiquet verd era per entrar al camí de la felicitat i el blau era per entrar al camí de l’amistat. Al començament del laberint tots els camins estaven tancats, menys dos, per això la fada, només tenia dos tiquets. La noia no es decidia i li va preguntar a la fada de què servia triar un tiquet, i la fada li va dir que servia per escollir el camí que començaries del laberint. La noia no ho entenia perquè pensava que tant se’n feia quin camí agafar i que en podia agafar qualsevol que ella pensava que agafar el que se li poses primer al davant. Més tard quan va acabar d’explicar això a la fada, la fada li va dir que si no tenia tiquet els camins no la deixarien pas passar i que alguna vegada a la vida s’ha de començar per escollir, i que tots alguna vegada a la vida ens hem trobat obstacles que ens han fet escollir. Al cap d’una estona la noia va triar el tiquet blau i la fada li va dir que era el tiquet de l’amistat, ho posava per escrit, i la noia va començar el seu nou camí. Aquí també li va sortir un sobre però més petit nomes portava un consell i una cosa que havia de fer. El consell era: no et fiïs sempre del que et diuen fiat mes del que penses i de la realitat que passa i aniràs més be. ·quan hagis passat el camí posa el tiquet dintre del sobre gros per guardar.  

La noia va agafar el tiquet i va començar a fer camí, per un petit camí que al davant hi havia uns arbustos. Aquest camí era el que li havia dit la fada, segons la targeta que ella havia escollit. La noia, havia agafat aquesta targeta, pensant que era la correcte i el més convenient per a ella, tot i la seva inseguretat i el seu encara caràcter trist. Quan la noia va començar a caminar, estava molt trista , però cada vegada tenia més seguretat en ella mateixa, aquesta seguretat d’ella va fer, que pugues començar el seu camí , quan la noia va començar el camí es van obrir els arbustos que ella tenia el seu davant i varen deixar entreveure una porta grossa feta d’or amb una fletxa vermella que assenyalava el pany i la fletxa, posava obre’m i tindràs un pas més cap a la felicitat.

La noia abans d’obrir la porta, li va preguntar a la fada -¿ on he d’arribar per trobar la felicitat? I la fada li va dir que havia d’arribar al mig del laberint. Llavors la noia li va preguntar com hi podia arribar  i la fada li va dir que el laberint te forma d’estrella, i que per trobar la felicitat havia de passar totes les puntes i l’ultima la portaria al mig del laberint, i podria trobar la felicitat. Quan ella sigues al mig, ja trobaria la sortida, però per sortir hauria de passar tres probes. I una altre desprès més important.

La noia li va preguntar quines eren aquestes probes, la fada li va dir, que fins que no trobés el mig no ho podria pas saber, ja que ella no li podia contestar per que si ho feia la farien fora del país, ja que en aquest país diuen que és més savi el que calla que el que parla mesa i que un aprèn tot sol el que vol saber a base d’anar-ho fent. La noia mes tard, ja volia entrar, la fada li va explicar que havia de fer per poder obrir la porta, que havia de ensenyar la targeta i pesar-la per la ratlla del costat del pany de la porta. La fada li va explicar que en aquest país tenien totes les dades de tothom i en sabien els estats d’ànim. També li va dir que aquesta porta només s’obria quan la persona estava trista. La noia seguidament, va posar les dades a la targeta i va mirar d’obrir la porta posant la targeta al costat del pany de la porta i seguidament es va obrir la porta. I tot seguit ella es va posar la targeta dintre el sobre gros que portava sota el braç. Més tard quan ella ja havia entrat dintre el camí, la porta es va tancar immediatament i els arbustos la varen tornar a tapar per que ningú la pogués trobar.

Més tard, la noia es va posar a caminar, mentre ella caminava, el camí s’anava omplint de flors, per així fer del viatge mes bonic i més de color de la primavera. De cop i volta, la noia es va aturar i es va posar a mirar una flor que li agradava molt, i al cap d’una estona quan es va girar, va mirar i va comprovar que hi havia un banc on ella de seguida es va estirar per poder descansar, tot i que al seure ja va estar descansada i va seguir caminant fins que va arribar a una sala plena de marietes de colors que guardaven un xilòfon que per fer-lo servir ella va haver de trepitjar totes les marietes una per una per que es posessin a volar, al cap d’un moment es va anar veient el xilòfon i ella va haver de tocar una melodia sentimental la qual el xilòfon va convertir els mals sentiments en bons, després la noia va acabar de trepitjar les marietes i totes varen volar i sortir per una porta que després va sortir ella per continuar el seu camí. Seguidament es va trobar el sobre que li deia el consell i pregunta tot en una i deia: 3.troba la marieta vermella és la te els punts blancs i no vola quan la trobis posa-la al sobre gros serà una gran ajuda per tu. De cop, va veure una cosa que brillava molt al final del camí seguit de la porta i ella es va posar a córrer per poder esbrinar que era. Al principi, no ho podia veure , però va comprovar que era una Font. Va veure que no rajava aigua i de cop es va posar a plorar per que li havien vingut molt bons records d’alguns bons moments que ella havia passat junta amb la seva tieta. La Font es va posar a rajar i ella al cap d’una estona va parar de plorar per què va veure la seva tieta al davant i li va dir que no patís que ella ja estava bé.

Al cap d’una estona ella, va tornar al banc, per que estava molt cansada i va poder comprovar que les flors es transformaven en arbres. Plens de enigmes, en un  tangram que deia fer-me, i en un altre uns triangles enganxats i l’enigma deia desfés-me i el títol deia “FENT I DESFENT APREN L’APRENENT”.  I seguidament va fer el tangram i desfer els triangles que la varen deixar més tranquil·la i ser forta per tirar endavant.

Aquella Font que s’havia trobat la noia, era la Font dels sentiments i només rajava quan una persona estava trista. Quan la persona estava trista li llegia els bons sentiments i immediatament els hi feia realitat per que aquella persona pogués deixar d’estar trista. I així la noia ja no va estar tant trista, però ella encara ho estava una mica per que encara li quedava molt de camí per fer i arribar al mig del laberint, per poder sortir havent trobat tota la felicitat complerta per a ella.

La noia asseguda al banc, el camí tot ple d’arbres, va veure un arbre, un dels quals no li havia trobat cap enigma encara, que tenia les flors roses. Va pensar que aquell arbre era molt bonic i que tenia alguna cosa que el feia especial i alguna cosa que la feia feliç a ella. Aquell arbre l’estava cridant i ella no se’n va adonar fins al cap d’una estona.

La noia lentament s’hi va acostar i es va asseure sota l’arbre, recolzada al tronc. L’arbre li va dir - ¿com estàs? I la noia va pensar, i més tard va meditar ja que l’arbre també li havia dit que ho fes.

De sobte, la noia es va adormir “dintre del somni i poca estona”. Quan es va despertar, li va dir l’arbre que, mentre ella dormia, que ella no havia pas somiat. Més tard, li va ensenyar una porta secreta que tenia al tronc, i li va dir – mira noia, quan m’hagis respost, hauràs de passar per aquí  però, primer, m’has de respondre.

 Quan se t’obri la porta ja arribaràs a la primera punta de l’estrella, les fades vindran tot el camí amb tu; ara ja les tens de color taronja i canviaran de color al arribar a la primera punta de l’estrella.

La noia, tot somrient, va pensar en com ho podia fer per trobar la resposta que l’arbre li havia preguntat. Es va estar tota una estona pensant i mentre pensava la resposta, va poder comprovar que l’arbre li queien les fulles, poc a poc i una darrere l’altre. De sobte l’arbre li va dir – si m’ han caigut totes les fulles i no m’has respost bé jo em moriré i els altres arbres també- . De cop i volta la noia va pensar i de seguida se li va acudir la resposta. I va dir – jo estic trista i soc aquí per trobar la felicitat i deixar la tristesa- immediatament després de la resposta l’arbre se li va poder obrir la porta secreta on hi tenia una escala de cargol. Abans de poder baixar l’escala li va aparèixer el sobre amb l’ajuda: estar sempre alerta pel que pugui passar estar sempre apunt per que si be aquí poden passar coses estranyes però alhora genials i si estàs apunt no et vindrà de nou res que pasi. I la pregunta 4. Escriu un acudit que faig molt i molt de riure de manera que et pugui servir per que quan estiguis trista tel puguis llegir. I el va escriure.  La pregunta és un difícil enigma com diuen “buscant a walli” dons ara dic buscant a............. dóna’t el suficient temps per trobar-te i quan et sentis més trobat i dintre el teu cos, posa aquí la teva experiència i alguna ajuda per que ho pugui fer alguna altre persona. I va escriure alguna cosa unes quantes ratlles vuit quatre d’experiència i quatre d’ajuda.     

L’arbre li va poder explicar que aquella escala de cargol no era com la de qualsevol altre, que era una escala màgica especial per a cada persona que la feia servir. També li va explicar, que en aquesta escala era l’escala de les necessitats i que cada esglaó era adaptat a les necessitats de cada persona que hi passava.

La noia, va baixar lentament els esglaons i va poder comprovar que mentre ella baixava s’anava construint una petita ciutat a la seva mida, feta per ella, amb tot el que ella necessitava. Quan ella va acabar de baixar l’escala es va sentir diferent, estava orgullosa de estar aquí, ja que creia que ho necessitava, estava tranquil·la , animada, oberta per tot el que pogués fer falta, més segura d’ella mateixa entre d’altres coses. Però la noia encara es sentia sola, tot i que no hi estava tant. Estava acompanyada de les fades i de tot el que es trobava pel camí.

Tot i això estava una mica trista, ja que ella encara es recordava de la seva tieta i quan la recordava no podia més i es posava a plorar. Tot i això ella va agafar les seves forces per torrar endavant i anar seguint el camí que havia de fer. De cop i volta, va sentir una música que venia de molt lluny, i mentre caminava lentament pel llarg i fosc carrer del qual estava ple de escarabats taràntules i rats penats, els escarabats els havia de xafar, amb unes estisores que li varen aparèixer va haver de tallar les taràntules i amb unes espelmes enceses que hi havia al voltant del carrer va haver de cremar els rats penats i en fer tot això va poder treure’s els problemes de sobre i ser una mica mes feliç d’això li varen sortir unes roses blaves amb bons sentiments. Al acabar li va sortir la petita carta amb l’ajuda: escolta el teu cor i sentiràs el que necessites et convé o et fa falta, només així podràs trobar diferents camins cap a la felicitat. I la pregunta 5. Aquí et poso dos dibuixos busca les diferencies que hi ha entre l’un i l’altre si les trobes totes podràs trobar les teves diferencies del que tens i el que no, per ser feliç.  del qual estava ple de  va veure un follet que estava cantant i un altre tocant la flauta.

Ells li varen preguntar - ¿quan balles com et sents?- la noia, no va poder contestar per que s’ho estava pensant. Immediatament després, es va posar a ballar, per comprovar-ho, ella de totes maneres ja estava una mica més feliç, havia arribat a la primera punta de l’estrella, i ballar la va acabar d’animar una mica més. La noia després d’haver ballat una estona, els hi va dir la resposta, va dir – si, em sento molt més bé, una mica més feliç, però tot i això, encara suposo que em queda molt de camí per fer mentre camino tinc alguns pensaments al cap penso en la família.   

Ells, ho van deixar per resposta bona, la varen deixar passar; i al passar se li va aparèixer el petit sobre amb el consell que deia: no t’aturis mai, la vida passa i si ens aturem el temps passa igual i després voldríem haver fet coses que aturant-nos no hem pogut fer. i la pregunta 6. Es vasa en la confiança, posa al sobre gros algun objecte que postís a sobre i sigui molt important per tu, durant el viatge has de confiar en que no pesarà res i tornarà, i al final..... . Més tard ella tot caminant per aquell camí estret, va trobar un forat a terra on hi va caure i hi havia un esperit esperant-la per fer-li la seva pregunta, li va dir – Que és el que fereix més els teus sentiments?- ella es va posar a pensar i de cop i volta es va assentar al costat de l’esperit tot pensant, però de cap manera no tenia la resposta.

La noia, va començar a caminar i just al davant es va trobar un camp verd ple de cuques de llum i gira-sols. Immediatament després, trobant-se al mig del camp, acompanyada de follets ballarins, ja que no els hi havia pogut donar la resposta, i dels follets de llum, va observar una margarita assenyalada i immediatament la va agafar del terra. Va fer el m’estimo no m’estimo per saber el seu estat d’ànim i va poder comprovar que encara no s’estimava prou. Tot i això li va aparèixer el petit sobre amb el consell: primer pensa i després fes que sinó les coses no et sortiran mai bé, si primer actues i després penses tindràs el cap com una cacatua. I la pregunta 7. Fes una llista de les coses que tinguin mes valor a la teva vida. I va escriure-ho.

Al cap d’una estona, va voler respondre la pregunta dels follets ballarins i va dir – el que més tristesa em dona és pensar i recordar la meva tieta que ja no hi és i està al cel, i també pensar amb com hauria estat el meu tiet que jo no he conegut mai.-. respondre, li va donar més seguretat en ella mateixa i més camí fet, vers el que li quedava per fer.

Quan la noia va acabar de respondre, els follets ballarins varen marxar i tot caminant i fent camí, al mig del camp se li va obrir una porta màgica de l’estat d’ànim que només la podien obrir les persones que estiguessin tristes. Immediatament ella va obrir la porta i va entrar en una sala plena de papallones estranyes. La noia es va fixar en aquelles eren diferents de les que havia vist fins ara.

Aquelles tenien alguna cosa diferent, especial. Estaven plenes de colors i tenien sis ales enlloc de quatre, dues no es podien veure ja que nomes les obrien per volar cap a una altre banda. En aquesta sala, hi havia un fil molt gros de color blanc i les papallones hi estaven al damunt. La noia estava trista i sabia recordat de la seva avia i havia pensat que com deuria ser el seu tiet. També es va posar trista, ja que ella no el podia conèixer. Llavors va ser quan va entrar a la sala.

En el precís instant en que va entrar, va veure un arc iris de colors a la sala, ja que totes les papallones s’havien posat a volar per la sala. Quan ella va ser a dintre va poder veure que les papallones es posaven al fil.

N’hi havia una que feia la metamorfosi. Es transformava en una de més gran i més bonica. La noia va començar a estar millor i de cop es va girar enrere i va comprovar que ja no hi havia la porta d’entrada. Al seu davant hi tenia les papallones i elles tapaven una altre porta més petita que era la sortida de la sala.

Es va acostar i va mirar d’obrir la porta. El primer cop no va poder, ja que ella no tenia paciència ni força de voluntat encara. En un instant la noia va mirar les papallones i va reflexionar, mirar les papallones la podia ajudar a agafar força de voluntat. Desprès va provar d ‘obrir la porta i se li va obrir.  I al obrir la porta li va sortir un sobre amb un consell: qui persevera amb allò que bol ho acaba aconseguint. I la pregunta 8. Quin és el teu objectiu que et fa perseverar? I ho va escriure. Quan va deixar la sala amb les papallones, va entrar en una selva on hi havia un llac.

Aquest llac es deia “vassall de llàgrimes” i en aquest llac l’aigua estava feta de llàgrimes que treien les persones tristes quan pensaven en coses tristes. A la noia li va fer gracia de banyar s’hi i quan va ser dintre el llac, va poder mirar el que ella volia, dintre hi veia reflectit el reflex del seu tiet i el seu tiet li va dir que gracies per haver cuidat tant bé a la meva dona. Per això era el cel amb ell. La noia va estar molt contenta, ja havia arribat a la segona punta de l’estrella amb poc temps. Tot i això encara es sentia molt sola. Per això li va sortir un altre sobre amb un consell: para molta atenció en els rètols i cartells del camí i sabràs bé tota la informació. I la pregunta 9. Fes memòria. Recorda’t dels ultimes cartells que has vist escriu que posaven i que havies de fer i com eren i que eren. La noia ho va escriure.    

De cop i volta, la noia va sentir un soroll i va poder comprovar que el seu tiet s’esfumava, però tot i això no va estar trista, ella no es va poder quedar allà, immediatament després que el seu tiet marxes, va continuar el seu camí.

Més tard, va trobar un arbre molt gros que en deien l’arbre encantat, l’arbre de la felicitat, i ella s’hi va seure sota per poder escriure. Estava escrivint una nota, que posava SOS ajudeu-me a trobar-me i a ser feliç. L’arbre seguidament li va dir que això no la podia ajudar ningú, nomes podia ser ella qui ho havia de trobar sola quan ella volgués. Al cap d’una estona quan la noia estava sentida sota l’arbre li va aparèixer un paper i un llapis i al paper hi havia un títol posat que deia “carta a mi mateixa”. I ella va començar a escriure hola soc la teva vida i vull escriure els millors moments d’aquesta vida, els que han passat i els que estan passant. I es va posar a escriure. Més tard va agafar dues fulles de l’arbre i les va posar al sobre gros.   

 Després la noia va voler buscar més maneres de felicitat i va continuar el camí. En un tros enllà, va sentir que l’arbre la cridava i es va parar un moment, li va dir que per trobar-la havia d’arribar al mig de l’estrella i per arribar-hi havia de passar totes les puntes abans. Li va dir que a cada punta, trobaria uns consells de com trobar-se i uns de com ser feliç. I va continuar el camí.

Camina que caminaràs es va trobar un banc i va seure ja que estava cansada, i tenia una botella d’aigua del follet i va fer-ne un glop, tenia set, seguidament va continuar el seu camí.

Portava una motxilla màgica, per que quan se la posava a l’esquena, se li tornava invisible i ningú no sabia que la portava amb una ampolla d’aigua a dintre també màgica era aigua de felicitat. Al seguir el camí una mica més feliç, no estava preocupada per casi res.

Va seguir caminant, sense parar, i més alegre perquè l’arbre l’havia ajudat. De cop es va trobar pujant una escala molt llarga que no s’acabava mai, aquesta escala era més i més llarga i al final hi havia una porta, que ella per entre els ulls la podia veure mentre pujava l’escala poc a poc. Era una escala especial, secreta, tenia molts o pocs esglaons depèn de cada persona. Eren esglaons que podien marxar o quedar-se l’escala dels sentiments i la porta màgica secreta.

Lentament la noia es va trobar pujant l’escala i no sabia que hi feia. Això la feia estar molt confusa i això feia sortir mes esglaons a l’escala – Que per que hi ha una escala?- això no ho sap ningú.

Va acabar de baixar l’escala i volia obrir la porta, però a la porta hi posava un enigma per poder-la obrir. Hi havia una petita margarita al cim de la porta i a la porta hi posava: agafa la margarita i fes si ets feliç o no. La noia la va agafar i ho va fer. Li va sortir que era feliç, va deixar la margarita, i al deixar la flor a la porta se li va obrir. Al obrir-se la porta, li va sortir un petit sobre on hi havia un consell: fes el que et dicti el teu cor i seràs més a prop de aconseguir la felicitat i una pregunta. 10. Has de dir de les flors “gallarets” de quin color son cada una, vull dir els galls, les gallines i els pollets? I va contestar. Ella ja havia arribat a l’altre punta de l’estrella i ella estava molt millorada.

De cop es va donar compte que començava a flotar i a tenir menys pes, i es va donar compte que estava dintre d’una bombolla, va mirar i va comprovar que estava pujant, adonant-se  que estava dins d’una ampolla de Cerveza, o no? De cava. Pujava lentament i de cop va sortir molt contenta i la bombolla va petar, ella estava dintre el got i va sortir poc a poc abans que aquell gegant que hi havia a fora, s’anés a beure el got ple de cava i ella anés a petar a la seva panxa. Estava nerviosa, però s’havia sortit ara ja estava fora de la casa i seguia caminant poc a poc pel camí. De cop enmig del camí li va aparèixer un paper que preguntava quin és el típic color dels cavalls dels cow boys? Ella va cridar a l’aire “Marró” i llavors al seu davant va aparèixer un cavall blanc que portava escrit a la panxa  “Monta’m” i també duia enganxat al coll un petit sobre amb un consell: la felicitat és només un sentiment, vol dir que nomes el pots gaudir i sentir, però no la pots mirar, ni tocar, ni descriure. Però si que pots descriure algunes coses o moments d’ella. 11. Escriu algunes coses i moments que et facin feliç. I ho va fer.     

Es va trobar una altre porta, que ella li semblava que no la portava enlloc, però si que la portava en algun lloc, defet totes les portes han de portar a algun lloc? ¿O no?, a davant de la porta, es va adonar que hi havia un rètol que posava: Totes les portes s’obren i es tanquen el lloc que has estat per portar-te en un altre de nou, tanquen el passat per obrir-te el futur i fer-lo present. Llavors tenia moltes ganes d’obrir la porta i es va adonar que tenia la clau a la butxaca, va anar a parar en un lloc estrany i fosc que a mida que va anar entrant es va anar obrint la llum i es va poder veure que hi havia una piscina que deia: desitja i ho trobaràs i ella es va tirar a la piscina i anava nedant mentre va desitjar poder estimar a la seva família. Aquella piscina era especial et feia complir els desitjos de la persona i li va agradar molt. També li va servir per coneixeries mes a ella mateixa i tot fent camí damunt el cavall que l’esperava fora de la piscina va anar superant la por que tenia. Tot això se li feia molt estrany i intentava recordar per que estava aquí i com hi havia entrat, però no ho recordava de cap manera. Les coses cada cop eren més difícils i va poder comprovar que la vida anava fent el seu curs i que tot te coses bones i coses no tant.

Més tard, va mirar i va veure que hi havia una cadira amb una taula per seure i va seure per poder pensar en tot el que li estava pesant, al seure li van aparèixer una tetera una capsa amb infusions i un got i una sucrera i va poder fer el la infusió i menjar algunes galetes que hi havia també a la capsa. També va poder comprovar que no li quedava gaire camí per el final i ella tenia el desig d’acabar el camí i saber que pesaria al final i això la va animar. Ara estava més contenta, podia fer mes coses, i seguint el camí. Estava una mica confusa ja que seguir aquest camí li agradava, però no sabia si era lo correcte i a cada pas del camí s’ho preguntava. Va seguir caminant el camí i més feliç. El que la feia molt contenta però, era que ara i ho va dir cridant per que ella volia que tothom se n’enteres, que tot el que li passava aquí eren coses que la feien feliç, per que eren coses que o li agradaven molt o la feien estar contenta o la feien riure o més i va poder cridar -“SOC FELIÇ!” però al final de l’estrella estic segura que encara ho seré més-. 

Tot caminant la noia va superar la ràbia que portava dintre ja que part del camí va poder cridar per treure totes les males experiències que li quedaven. Tot seguin el camí va veure que se li acostava una cosa, però ella no sabia que era ja que estava una mica lluny. Quan es va haver-se acostat va poder comprovar que era una fada i es va estranyar que la fada fos allà. La fada li va preguntar com és que ella estava trista si fins ara ella tot li anava bé, de cop la noia es va tornar a posar contenta i ara més que mai, la fada li va fer adonar de moltes coses que ella no veia, ja que tot el que li anava malament ho treia cap en fora i se li feia molt gros, i per això el recordar-li la fada la va fer més contenta que mai.

Tot fent el camí la noia es va trobar un pou i es pensava que era el del final del camí i del recorregut que havia de fer, però no era pas el final, ja que davant aquell pou posava no m’obris aquí no hi ha el final. Aquell pou estava ple d’aigua i era per la gent que estaven cansats del camí per si tenien set. La noia va deixar de preocupar-se i va beure que el pou estava ple d’aigua i de seguida va voler-ne testar una mica al provar-la li van marxar totes les preocupacions era el pou de les despreocupacions i la gent al veure’n deixaven d’estar preocupats.

Va seguir fent el camí poc a poc, estava enmig del camí quan es va trobar un conill que tenia molta presa que feia tard i no sabia on anava, es pensava que no feia el camí correcte, aquell conill, li va preguntar, li va preguntar si havia vist una noia que es deia Alicia. Li va dir que en aquest laberint nomes hi era ella i per tant s’havia equivocat ella no es deia pas Alicia. Ba continuar el camí i el conill va mirar de trobar la sortida.

Tot caminant, la noia es va trobar un mag que li va regalar una carta, molt especial, era una carta de tany real en tampany gran i tenia braços i cames, peus, mans i cap i n’hi havia mes d’una de cartes. També es va trobar uns escacs gegants i va haver de dirigir una partida. Li van complicar molt, les peces tenien vida i es picaven entre elles. Les cartes duien flors a les mans i cartes normals que li varen donar a la noia i ho va desar en el sobre gros. En trobar-se els escacs va comprovar que hi faltava un cavall que era el que ella tenia i el va aparcar al taulell d’escacs per poder continuar la partida, llavors ella va seguir fent el camí caminant.

Ella era la reina d’aquell laberint, i no volia tornar per estar sola, no volia estar sola per res. Tot fent camí, la noia es va trobar un amb un pensament i al cap d’una estona li va aparèixer una vareta màgica a la ma i va poder transformar el pensament en formiga i la va deixar marxar. Es va quedar atrapada en el seu somni. De cop es va trobar en una pista d’atletisme i es va trobar corrent ella contra un gos però va guanyar ella. La seva força i valentia la va fer guanyar, superar se.      

La noia es va trobar afortunada, amb tota la seva realitat per davant i quasi tot li havia sortit bé; tot el que s’esperava si. Tot caminant es va adonar que ja havia arribat al final i li va aparèixer un cofre que deia posa tots els sobres petits el sobre gros i petons abraçades i moments de felicitat, fotos escrits, ets aquí a dintre i tot creient en que ella podia li va aparèixer la clau per poder-lo obrir i al posar-ho tot a dintre va tancar fort i la clau i el cofre es van esfumar entre la pols de purpurina daurada que va aparèixer. Al final estava cada vegada més a prop. Ella es volia quedar però no podia. Allà dalt hi havia algú que l’esperava però ella no ho sabia pas. De cop es va veure com la seva anima s’esfumava d’aquell recorregut. Ella es volia posar a dintre, però no va poder, per que de cop i volta,  es varen sentir unes veus dintre el seu cap i al seu costat que van fer compte enrere, es va sentir un soroll i l’anima es va esfumar. De cop l’anima de la noia va acabar sortint del cos que encara estava allà i es va posar al seu cos recolzat allà fora al pou, dormint.  Al cap d’uns moments, ella es va despertar i es va adonar que tot havia estat un somni i que estava més feliç que mai. Ella encara vivia amb la seva tieta i encara no l’havia pas perdut i va dir que estaria amb la seva tieta tot el temps per no perdre-la mai. Va veure la seva Tieta, li va fer una forta abraçada i estava molt contenta de que ella fos aquí i que la pogués abraçar cada dia. Tenia tot el que necessitava. Era feliç. Havia guanyat era un somni espectacular. Era el seu somni.

Però tot i això tenir-ho tot no fa la felicitat, mes aviat porta tristesa dolor i altres coses que no es poden descriure. Per ser feliç un ha d’estar-ho amb el que té, o fa falta.  

Al final la noia es va quedar adormida en un prat al costat de la seva Tieta; en el seu somni, va tornar al país de la felicitat, i com que n’era la reina estava allà per ajudar a tota la gent qui hi anava, la gent que ho necessitava, abans però, es va trobar uns follets, que li varen fer una proba per poder comprovar si estava preparada per regnar. Li varen dir: -aquí et deixem cinc escuradents; Per a la primera prova, només en necessites quatre i has de muntar un quadrat, cosa que ella va fer perfectament, i la segona els necessites tots cinc i has de muntar una caseta, per simular allà on tindràs el teu regne quan siguis aquí, i ho va fer també perfectament, i resolent aquests dos últims enigmes, va poder regnar sense problemes fent el pacte de trobar-se en aquest país cada nit per així poder ajudar a tota la gent que hi vagin en busca o ajuda de la felicitat.

Llavors, va ser quan finalment es va despertar del somni, tenia la seva tieta al costat, però quan es va despertar, es va trobar damunt seu una flor i llavors va ser quan es va adonar que aquell somni havia estat totalment real. Ple, de tot lo bo d’ella mateixa; Seguretat,  felicitat.......i tot.  ¡FI!             

                  

                           

VULL POSAR UNS PETITS CONCELLS QUE PODEN SERBIR TOTS SON A BASE D’EXPERIENCIA:

DIARI DE TU MATEIX:

EL JOC DE LA VIDA

EL JOC DE LA VIDA:

T’atreveixes a jugar el joc de la vida? El joc, consisteix en, només, viure la vida i deixar-la viure. Consta d’ experimentar el que la vida porta. Les persones, com molt bé sabem, som humans, i és per això que tenim una manera de viure que fa que sigui diferent de la resta d’éssers vius. Per començar puc dir que som diferents en molts aspectes, ja que, tenim: els cinc sentits, olorar, escoltar, veure o mirar, gust, i el tacte. També tenim altres coses que ens diferencien, podem pensar, actuar i sentir sentiments, molts, també podem sentir dolor i a més podem sentir moltes maneres diferents; vull dir; i poso un exemple: podem sentir el dolor de diferentes maneres, ens pot fer mal un peu, podem sentir dolor sentimental, quan una cosa que ens han dit no ens agrada, o ens fa sentir malament, també podem sentir dolor de confusió, quan tens moltes idees al cap i no saps que fer.

Per fer el joc de la vida només cal força de voluntat i esperit lluitador, i l’objectiu final és arribar al ying yang o al ple equilibri personal, a més d’una petita entesa de la vida.

El primer pas que s’ha de fer és prendre conciencia del camí de la vida i del joc que estem disposats a fer.

Segon pas, agafar un moment de meditació per posar la ment en blanc.

Tot seguit, i tercer pas, cal fer-se les següents preguntes, 1qui sóc?, 2 com sóc i com vull ser?, 3 què hi faig aquí a la vida i al món? 4 quin tipus de vida vull tenir? 5 quin és el meu lloc a la vida i al món? 6 on sóc i fins on he arribat? Fins a on vull arribar? 7 Quin és el meu objectiu principal a la vida? Quins són els meus objectius? 8 que és el que em realitza i em fa ser més persona? També es pot fer una llista de propòsits per fer, de millores i canvis per fer 9. Llista del que t’agradaria fer, el que canviaries o milloraries. 10. Que n’espero de la vida?

El quart pas durant uns dies és trobar temps per meditar, posar la ment en blanc i tot seguit encendre una espelma i posar música relaxant per respondre per escrit aquestes preguntes i així poder començar tots els reptes que t’aportarà el joc de la vida.

Seguidament, ja es pot començar el joc de la vida.

Les regles són viure la vida al màxim de manera com si fos el primer i l’últim dia a la vida.

Les regles te les poses tu; es tracta de que en cada moment de cada dia t’has d’apuntar en una llibreta tot el que vius i sents per canviar, afegir i millorar tot el que sentis i així gaudir sempre de poder estar viu i ser persona.

Alguns llibres que et poden ajudar a respondre les preguntes son:

1.       Les tres preguntes Jorge Bucay

2.       El camí de la felicitat Jorge Bucay

3.       Contes per pensar Jorge Bucay

4.       Compta amb mi Jorge Bucay

Com que a mi m’han ajudat molt i a més m’agrada molt aquest autor és per aixó que he nombrat només aquest autor. Però, tot i aixó, també es poden llegir altres autors

d’autoajuda i llibres de meditació entre d’altres, temes que tu sol trobis que t’aporten felicitat. 

Poso per últim un autor que ha fet pel·lícules de riure i amor, que  en té una que m’ha agradat molt, la que més he entés. L’autor és Woody Allen i la pel·lícula és “A Roma con amor”.  També puc dir que és un autor molt original.

Refrany de Jorge Bucay:

“No negocies tu autenticidad a cambio de una mirada de aprobación”

Jorge Bucay.

el meu video acabat amb bona musica

aqui poso el link de youtube http://www.youtube.com/watch?v=mpbjR7mJBr0

espero que us agradi i ho digueu

paraules per estimar-te més (la vida)

nova pelicula feta per mi paraules per estimar-te més espero que us agradi ja direu algo

el podeu veure a la seguent adreça de youtube :

   http://youtu.be/imozy1pMxBI

espero que us agradi ja direu algo

maria x.

el meu video Boçins de felicitat1 vegeulo a youtube a la seguent edreça posada aquí sota (LA VIDA!)

aquí poso el video que he fet jo poso una pagina de youtube on l'he posat per que us el pogueu mirar sense cap problema esta basat en el llibre boçins de felicitat de maria tarragó. espero que hus agradi.

http://youtu.be/1z3C_IXxDdk

lluita entre l'espasa i la paret com una persona supera les dificultats i intenta ajudar als altres per superar-les (LA VIDA!)

Vaig a escriure el meu bloc i per això primer vull fer una parada a qui sóc I per què he escrit i escriure tot això que si bé m’ha passat pel cap sé que també podrà ser d’ajuda per algú; i si més no,  també ho ha set i ho serà per mi. No vull que s’entengui com que em queixo i em lamento, sinó que vull que s’entengui com les ganes que tinc de tirar endavant i millorar. i sobretot poder veure tot el que estic millorant i que serveixi de punt per ajudar a altres persones amb problemes semblants.

Em dic Maria X. Tinc 24 anys. De petita, vaig tenir una malaltia: “epilèpsia benigne del lactant”, que prenent medicaments ja se’m va aturar pocs anys després, però vaig haver de medicar-me algun temps.

Tot això em va fer que des de petita vaig anar a hospitals i des de que vàrem trobar el metge que, trobant-m’ho, m’ho va poder solucionar, com  que treballava a l’hospital Sant Joan de Déu “que ell encara hi treballa”; dons vaig estar des de petita fins als 18 anys anant a l’hospital Sant Joan de Déu. Que em varen mirar moltes coses i em varen fer moltes proves. Algunes per prevenció i algunes per ajuda a d’altres problemes sense tanta importància que jo tenia, em varen provar l’hormona del creixement, que no em va funcionar, però jo penso la base per trobar solucions o millores és intentar totes les ajudes possibles.

Em varen fer varies proves, electrocardiograma, Tacs, RESSONANCIES, també durant la meva infància vaig anar amb varis psicòlegs per a qualsevol ajuda que poguessin portar.

Però tot i això, veiem que hi havia alguna cosa que fallava.

El meu rendiment escolar era mínim amb moltes coses que no entenia, no comprenia i no podia realitzar, les meves limitacions eren moltes i moltes, i a la gent se’ls feia complicat d’entendre-les i així poder-me ajudar.

De totes maneres, i com a resum, en l’etapa escolar puc dir que pot ser que per que no m’entenien prou em va faltar una mica de suport en coses i val a dir que vaig anar a petar a una classe molt complicada.

Quan vaig acabar l’escola, vaig anar a l’institut a fer FP on també em van costar molt els estudis i igual que a l’escola em va costar també fer-me amb els companys.

Tot i això, hi havia alguna cosa en mi que fallava encara, em costava de fer-me amb la gent, per no dir que quasi no m’hi feia i vaig anar fins als divuit anys amb una psicòloga.

Quan vaig acabar l’FP vaig començar a fer el curs de preparació per fer les proves d’accés a grau superior però no va ser un bon any per mi. Les meves dificultats persistien i a més va ser l’any en que la meva àvia es va començar a posar molt malalta i eren moltes coses juntes. Per començar, al tenir l’àvia malalta així, em costava molt fer-me’n a la idea i, a més, entendre-ho i, també, entendre’m a mi i valorar que jo tenia, i algunes encara les tinc, dificultats com aquelles, cosa que jo només en veia algunes, en aquell moment.

El que volia dir és que aquell va acabar sent un mal any per mi, per no dir fatal, per què em vaig enfonsar fins al fons de tal manera que vaig estar molt depressiva i vaig anar amb una psicòloga i un psiquiatre que em varen medicar molt i això em va complicar les dificultats d’aquell any fins a impedir-me realitzar la vida diària i acabar deixant els estudis d’aquell any. Tot això em va passar per què no sabia entendre les meves dificultats i per això les volia amagar i volia canviar; ser diferent.

Amb tot, a l’estiu de l’any abans vaig anar a fer pràctiques d’ajudant a una llar d’infants on, l’any següent, vaig entrar a treballar de tardes per què aquell any tant fatal per mi jo havia començat uns estudis que eren al matí, malgrat que, al final, em vaig deixar els estudis.

L’any següent vaig anar a treballar a la llar d’infants als matins però, a més, vaig entrar en una associació que encara hi estic que em dóna suport amb la feina i si mai la perdo em donarà suport i ajuda per buscar-ne una altra; a mes em pot donar suport i ajuda en la vida diària i la social.

D’altra banda, aquest mateix any en que jo tenia exactament 19 anys vaig deixar d’anar amb la psicòloga i el psiquiatre que anava l’any abans ja que vàrem trobar entre jo i la família que m’estava fent anar fatal i em feia més mal que bé.

Em varen recomanar una terapeuta d’aquí a OLOT , que des d’aleshores  em fa teràpia visual. Em va fer unes primeres proves i va dir que anés amb un metge de teràpies naturals que  va fer-me més proves i m’està tractant realment el que tinc.

M’està ajudant molt. Estic fent moltes teràpies per poder millorar al màxim les meves dificultats i superar les que es puguin.

A més també aquí a OLOT van recomanar-me una fisioterapia fenomenal que també em va fer anar amb una persona que fa teràpia de la polaritat que també és fenomenal ja que tot m’està ajudant moltíssim.

Més o menys, ja fa entre tres i quatre anys que hi vaig i entre tot el que faig m’està ajudant moltíssim a superar o millorar les meves dificultats.

Quan vaig començar a anar amb el nou metge i estava molt malament, diferent,  i ara he millorat molt. Per començar, em va fer anar amb una homeòpata a OLOT, també em va dir que fes Tomatis a Vic, i la teràpia visual a OLOT, i també que anés a una osteòpata a Girona i a fisioterapia a OLOT.

Apart d’això jo també anava a teràpia de la polaritat a OLOT.

L’any següent vaig continuar el Tomatis un temps fins que em van donar l’alta i a mes vaig seguir fent les altres coses.

I ara aquest any estic fent el mateix menys el Tomatis però em va dir que també fes balanç polar i ara ja fa temps que faig tot això i em va molt bé.

Estic molt contenta i feliç, estic conscient de les dificultats i veig moltes diferències en les dificultats abans i ara, i també veig moltes millores i això em fa molt contenta i amb moltes ganes de tirar endavant i millorar més.

D’altra banda ara estic treballant d’ajudant a la llar d’infants i faig varies activitats, com ara, teatre, que m’ajuda moltíssim amb tot i em va genial i fantàstic (gràcies a la persona que ho fa possible i al tipus de teatre que fa, “una gran ajuda”), faig gimnàstica a partir del ball, i ara des de fa un temps també vaig a tocar al tambor i també em va molt bé i genial, amb una gent molt maca i divertida.

Puc dir que ara em sento molt bé amb mi mateixa, ja que tinc tot el suport que necessito de la gent que em volta i m’ajuda i em dóna suport i així es van fent cada cop més petites les meves dificultats o cada cop més millorades.

Fins ara no sabíem exactament el que jo tenia i es pensaven que eren seqüeles del que vaig tenir de petita, cosa que no se sap, però sí que se sap què és el que tinc.

Deien que era DISPRAXIA però jo ara com que sóc més conscient de tot el que em passa i m’entenc una mica més puc dir que, pels articles que he llegit, el que més s’assembla a les dificultats que jo tinc és: TDC trastorn del desenvolupament de la coordinació.

Poso un exemple: em costa cordar-me els cordons de les sabates o fer llaços, em costa vestir-me (les espatlles i braços em queden agarrotats per l’excés de tensió que hi poso i també sempre em costa triar la roba) però vaig millorant. Tardo molt a menjar i me’n poso massa ja que no sé valorar el que em puc menjar. A vegades em faig embolic amb els coberts o agafo molt fort el llapis, també abans em costava molt ballar moltes vegades m’equivocava de costat o no coordinava bé mans, braços, cantons, etc. ; canvis d’humor, passar de no notar sensacions a ser hipersensible, de tenir sensacions desagradables en diferents tipus de roba o en menjar. Etc.

Aquí posaré una web on hi han diferents articles, exactament tres, que ho expliquen bé tot.

www.kulunka.net

aquí esta tot explicat per qui ho vulgui saber ara jo soc molt feliç ja que vaig superant les situacions tant difícils, de petita, i ara, estic millorant aquestes i també altres dificultats, per que se que tot i tenir dificultats, no m’impedeix fer la vida a la meva manera i realitzar el que se fer sense desanimar- me per aprendre el que em costa, i millorar tot el que ja faig. 

Ara se que estic pel bon camí, em relaciono amb gent fantàstica i desfruito de tot el que faig que m’agrada, de tot el que se fer, i de tot el que aprenc o em surt mes be o simplement be.

A qui a continuació, amb un resum molt resumit, he posat un article que jo vaig escriure fa temps.

    

   val a dir, que hi ha agut coses que m’han ajudat a superar-ho que no les he agut de buscar, ni de demanar ajuda a ningú; Com és ara, l’esperit lluitador per superar-me, millorar i sentir-me millor persona; que això jo sempre ho he portat a dins meu i ja m’ha acompanyat de de ben petita.

El que ara vull comentar no m’és fàcil i potser no seran les paraules més adequades per dir-ho, però jo se que val la pena i per això seguiré endavant. 

Per mi la vida ha estat (i encara ho és una mica), val a dir que cada cop menys, bastant difícil ja que la tinc força complicada.

Ser una persona buida no és fàcil i menys si l’entorn en el que et trobes per fer la vida (en aquell moment), no era (i encara a vegades ho és), ni comprensiu, ni que facin l’esforç d’entendre’t, ni de fer-te costat. (la família va a part per que és diferent).

Realment jo era una persona buida i a més amb algunes dificultats afegides pel que vaig tenir; I a sobre m’era molt difícil fer la vida si a l’entorn escolar em trobava que els Mestres a les circulars informatives pels pares, posaven “la nena no ho vol fer” quan realment era que jo no podia fer-ho, no em sortia i a vegades no ho sàvia fer.

A més també em vaig trobar que tant a l’entorn escolar com a l’entorn del lleure o a les diferents activitats que jo feia m’havia trobat rebutjada per l’entorn o a vegades encara que l’entorn no em rebutges i anés mínimament bé, jo m’hi sentia incomoda i una mica fora de lloc del pal “ que hi faig Jo aquí" i es clar, sempre sense poder-me respondre aquesta pregunta.

Tot i això jo no m’he rendit mai i sempre ho he seguit intentant sense perdre l’esperança a poder ser, val a dir que he tingut bastantes oportunitats, però de tot i això moltes han fallat.

Sé que vaig tenir molts problemes, però fins ara no ho he pogut entendre.

El que passa es que jo no em coneixia ni em sabia entendre i així feia que jo no pogués entendre el mont i a més que el mont no em pogués entendre, ni conèixer com a persona, bé, el que vull dir es que ells /es varen conèixer una idea equivocada de mi, que el no comprendre ni entendre es varen crear molts problemes, tant per ells com per mi que molts cops jo hi patia molt i segur que no tots els cops hi havia problemes, però tot i això jo n’hi veia pel sol fet de que jo no em comprenia prou i per això no sabia entendre el mont ni entendre i comprendre les persones, bé, el que vull dir, és que jo no em sabia posar al seu lloc i per això ells els hi era més difícil de posar-se al meu lloc.

Mira, m’ha costat molt comprendre el mont però si he arribat fins aquí segur que puc anar més enllà i encara més amb l’esperit lluitador que tinc.

Val a dir, que no tots els moments han estat fàcils i bons (ni tots dolents). El que vull dir: ja he dit que jo no sabia com prendre l’entorn i les persones, ni ells a mi tampoc, i per això hi varen haver alguns problemes i en alguna època vaig arribar a tenir tants problemes, maldecaps i coses incompreses tant per mi com per l’entorn i les persones del meu voltant, que jo vaig arribar a explotar i a perdre l’esperança de viure fins a rebentar i a pensar i a fer coses que ara se que no valen la pena; Fins arribar a pensar que ho pedreria tot, i no ser així, només perdre-ho casi tot del que jo feia en aquell moment.

A partir d’aquell moment vaig entrar en un estat de shock del qual de cap manera en podia sortir i el qual em feia veure-ho tot negre, sense sortida, sense solució, sense vida, ni vitalitat, ni ganes de fer res i amés totes les preguntes que jo m’havia fet a mi mateixa o m’estava fent en aquell moment, es quedaven i es varen quedar sense resposta (en aquell moment).

S’ha de dir que en aquell moment, vaig perdre algunes coses que jo abans havia millorat i tot això em va crear molta desil·lusió ( cosa que en aquell moment jo no sabia que era ni que volia dir allò). Com moltes altres coses que jo no sabia o no comprenia. 

Val a dir que els meus pares m’han ajudat molt a fer aquest camí i a que tot això pugui ser possible, de ben segur que sense ells no l’haguera pogut fer i m’haurien quedat moltes portes sense obrir.

Al cap d’un temps d’haver-me passat tot això, un dia la meva mare va venir tota il·lusionada per que ella havia parlat amb una seva amiga que em coneixia a mi des de ben petita, per que el seu fill havia fet teràpia visual i li havia anat molt bé, i pensava que a mi també em convenia.

I aquí va ser on va començar tot el meu camí de millora en mi mateixa i en la meva persona.

Tal dit tal fet, així que l’amiga de la meva mare li va explicar de seguida la meva mare em va portar a una Óptica (la qual vaig encara ara actualment), i la noia aquella, la terapeuta, em va passar unes proves per saber com havia de començar el tractament en mi; Llavors però, a ella, li varen entrar alguns dubtes importants i em va fer anar amb un doctor naturista especialitzat en la part visual.

Val a dir que sense aquest doctor, jo no estaria aquí a on soc.

Aquest doctor m’ha ajudat molt ja que jo en aquell moment estava fatal i amb uns medicaments molt forts que ell me’ls va fer deixar només de visitar-me per primer cop; A la primera visita ja em va dir per fer moltes coses noves per mi(teràpies),

(a part de la visual), asclar, puc dir que les visites les fa molt llargues però, això és per que parla molt amb els meus pares i a mi em fa fer moltes coses.

Que si dibuixos, que si preguntes per respondre, que si escrits, jocs de memòria, tan gram, exercicis per la vista, i a més, parla molt bé, des del primer dia, va parlar-me de superar-me, i de que no penses en que no puc, que havia de pensar en que jo podia i puc, i intentar-ho fer tot, i si no, directament no pensar i simplement actuar i provar de fer-ho tot jo sola, també em va dir que havia de col·laborar més amb la família.

Llavors va ser quan ell ens va dir que jo estava molt tancada i que fent una sèrie de teràpies jo em podria obrir al mont.

Per començar em va fer deixar els medicaments que jo estava prenent i em va fer anar a l’homeòpata, també em va fer anar a l’osteòpata cranes acral que llavors jo hi anava cada més i ara hi vaig cada dos mesos o cada tres, em va fer anar a l’òptica que anava i vaig dos dies a la setmana, però l’any que be esta previst que nomes hi vagi un dia a la setmana i també em va fer anar a Tomates.

Tot i això aquell any jo anava també amb una fissió que m’ajudava i m’ajuda molt que em va recomanar que anés amb una noia que feia i fa teràpia de la polaritat i tot això m’està anant fantàsticament i tant jo com la gent del meu voltant em veuen més bé, sempre em diuen “quin canvi noia estes molt millor et veig diferent, no se, més madura, més guapa, més bé”

Per cert he de dir que jo també ho penso.

Com ho he viscut (Jo):

Home doncs és una mica complicat.

Jo al principi de tot, no sentia les olors, ni els sentiments, ni el calor i el fred, no sentia i/o no entenia algunes paraules o sorolls, i sentia converses sense entendre’n res de res, no sentir-te el cos de tal manera que si et punxen per una prova o et pessiguen no ho notes, és a dir no sentir el dolor, no saber ser persona i per ser algú haver d’imitar als de més, no tenir sentiments ni pensaments propis sempre sentir i pensar el que sen o pensa un altre, veure pla quan estàs en un cinema en 3d, o veure fosc si estàs mirant amb uns prismàtics, aixecar-se cada dia pensant en nomes que problemes del passat sense poder-los treure del cap, trobar-te en entorns que no convenen o que no t’hi sens còmode, i nomes trobar persones que no convenen o no t’hi sens còmode o a gust, sentir-te rebutjat per persones no et coneixen de res sense que et donguin l’oportunitat de conèixer-te, és a dir cada persona que vas per conèixer que et giri l’esquena i passi de tu, o els que et coneixen igual, no poder ser autònom en la vida diària per que sempre depens d’algú altre per fer les coses.

Sabeu que és tot això i que complicat era per mi tot això?

Però jo amb ganes i valentia ho he anat superant i encara em queda camí per fer però les ganes no les he perdut mai cada dia el que penso és en lluitar per fer un pas més cap a la millora de la meva vida per aconseguir el meu objectiu ser una persona del mont amb vida pròpia i manera de fer i ser pròpia de manera que jo em pugui conèixer i els altres també ho puguin fer i a més de manera que pugui trobar un lloc al mont, el meu lloc al mont, l’adequat per mi.

Jo, era així però de de que he fet tot això ara soc i aniré sent una altre persona molt diferent per que abans nomes era un cos i ara soc persona amb nom i cognoms i molt orgullosa de ser-ho: LA MARIA XUCLÀ FERRARONS. I estic oberta al mont (tot i que encara em queda camí per fer). Soc una persona que ara puc dir que estic orgullosa de mi mateixa per que cada dia que comença de nou quan m’aixeco del llit, quan em desperto ho faig amb valentia i orgullosa de ser com soc i qui soc i orgullosa de tenir aquest nom i cognoms tant bonics que son els que em pertoquen i que la meva persona el nom i cognoms i les millores em fan estar molt orgullosa de la vida i molt agraïda amb la vida i amb aquesta oportunitat que m’ha donat la vida per millorar, ser millor persona, i poder donar l’oportunitat a que els altres em coneguin i a que em conegui jo i coneixia el mont. Orgullosa de saber que cada dia estic millorant, i orgullosa de sentirem be cada dia que passa i de ser tant feliç i contenta i estar tant be.

Soc una persona que li han donat un bitllet d’avió i ha de trobar l’avió, el seient, i el destí, ha de trobar el seu lloc al mont i de ben segur que el trobarà per que no es rendirà en l’intent. Tot i que ara em faig més amb la gent i no tinc cap problema gros més aviat manies.

I com deia serradelles “catalans ja soc aquí” jo us dic “ humans i persones del mont ja soc aquí” “ara ja estic preparada per fer la vida i viure la vida”

ESPERO QUE US HAGI POGUT AJUDAR.

ÉS UN BON CONSELL: crec que jo, que tal i com diuen en un capítol de la mítica sèrie de televisió “els Simpson” “ de camí cap a la vida,  feu autoestop i diuen, que per que nosaltres som així. I jo us dic, si ho feu així i de camí cap a la vida feu autoestop als problemes i als del passat, i digueu no als del present i futur, tindreu millor vida, més bonica, i més feliç. I si sou o intenteu ser vosaltres mateixos i cada vegada hi poseu un granet més per que així sigui, sereu millors persones.

Be, això nomes és un article que vaig a escriure fa uns dies, però per qui s’hagi llegit l’article de kulunka, son moltes i bastant complicades les meves dificultats però crec que explicar-ho aquí pot fer que d’altre gent que en tingui algunes de similars les pugui millorar igual que estic fent jo amb les meves.

 Explicaré tot el que em va anar bé; és a dir des de que vaig començar totes les teràpies i metges naturistes que m’estan ajudant a tirar endavant i poder millorar les meves dificultats.

 Segons com en veu el metge naturista, em va recomanant les diverses teràpies o ajudes que vaig realitzant. Ja fa anys que hi vaig i em va molt bé.

El primer any em va recomanar:

·        Teràpia visual

·        Osteopatia craneosacral

·        Tomatis

·        Homeopatia

A més a més, jo també com que m’ho havien recomanat i ja feia un any que m’anava molt bé, per que ja hi anava, anava amb una fisioteràpia  una noia que ho fa fantàstic i m’ha ajudat molt; entre ella i la professora de teatre, em varen recomanar d’anar amb una noia que fa:

1.     Teràpia de la polaritat (teràpia floral de bach).

2.     Reflexologia podal.( dintre de la teràpia de la polaritat i algunes vegades dintre de fisioteràpia).

i tot això em va anar bé i m’està anant molt bé.

Aquestes teràpies les vaig fent encara tot i que ara ja he deixat de fer tomatis tot introduint hi la teràpia de balanç polar, ja que en vaig fer ne mes o menys un any i mig. (de tomatis).

En aquests casos tots els terapeutes i la meva família, mes els terapeutes, em fan també psicologia terapèutica per ajudar-me emocionalment mentalment i com a persona.  Psicològicament; manera de fer, de pensar, d’actuar, de veure les coses, de reaccionar, de sentir, d’entendre la vida (el dia a dia). I moltes coses més. Etc.  D’entendre les persones, els llibres, les noticies. Etc.

per que s’entengui les explicaré:

TERAPIA VISUAL: es una teràpia sobretot de la vista que sol servir per persones que tenen problemes de vista els quals no es necessari portar ulleres o lentilles. ( tinc una terapèutica meravellosa i fantàstica que m’està ajudant moltíssim).

·        La teràpia visual ajuda en moltes coses, pot servir per arreglar problemes de mal de cap o posturals.

·        També pot arreglar problemes de gent que no hi veu en 3D.

·        Pot arreglar problemes de camp visual, em refereixo, com en el meu cas jo, abans d’anar a teràpia visual era un tipus de persona que no tenia camp visual vull dir, que nomes veia el que tenia a davant, però la vista d’Els cantons la tenia tancada i per veure-la havia de girar el cap cada vegada. També t’ensenya a obrir el camp visual.

·        Pot arreglar problemes del moment dels ulls, hi ha persones que els gestos visuals, mirar amunt, avall, als costats, els ulls no els hi fa i per això si fan teràpia visual els hi pot ensenyar a fer el moviment d’Els ulls.

·        T’ajuda a beure el contingut dels objectes; tal com és realment.

·        I també a mirar de lluny i de prop els objectes per diferenciar el tipus de vista.

·        Apart d’això també hi ha exercicis de teràpia visual encaminats a l’orientació visual o a l’orientació personal de les persones. Saber com anar a algun lloc, si es dreta o esquerre, el recorregut que has fet. etc.

·        I alguns orientats als costats en general és a dir per aquelles persones que tenen descoordinació com és en el meu cas. És a dir: que jo quan vaig començar no sabia quina era la dreta i l’esquerre i ara ja ho se tot i que encara faig els exercicis per tal d’assegurar-ho.    

·        En alguns casos com és en el meu cas, per treballar la coordinació em fan diferents exercicis de teràpia visual entre d’altres: 

·        Un de passar per un banc caminant quan vas cap a un cantó hi ha la pilota que es belluga i has de fer el seguiment d’Els ulls mentre treballes la coordinació dels peus i el mateix exercici, quan vas cap a l’altre cantó mentre treballes la coordinació dels peus et fan treballar la vostè de lluny i de prop treballes la de lluny mentre el bellugues i la de prop quan t’acostes al paper que hi ha penjat a la paret, sense bellugar-te.  Un altre, per treballar la coordinació de les mans, es posar-se un paper petit a cada ma i amb les dues mans al mateix temps arrugar el paper i també desarrugar-lo amb les dues mans al mateix temps i sense ajudar-se una ma amb l’altre. Per la coordinació ulls i mans, n’hi ha un que jo abans el feia molt i m’anava molt bé, es tractava de agafar amb una ma un palet llarg, i amb l’altre ma tenies unes boletes com de fer collarets i mentre aguantaves el pal amb una ma amb l’altre havies de col·locar la boleta dintre el palet.

·        També hi ha exercissis per la coordinació de les mans: jo en feia uns amb una pissarra i dos bolígrafs de pissarra: en una pissarra dibuixava una línia al mig i hi posava quatre creus al mig de la línia després en la primera creu posava els bolígrafs acostats a la creu i mirant tota l’estona a la creu anava dibuixant “e”. En el segon feia el mateix però posava els bolígrafs allunyats de la creu i mirant la creu tota l’estona dibuixava “e” fins a arribar a la creu. En la tercera posava un bolígraf acostat i un allunyat i feia el mateix, i en la quarta exactament igual un acostat i un allunyat però el contrari que abans els costats i feia el mateix mirant la creu dibuixava “e”.

·        També en feia un altre: dibuixant un punt en una pissarra a la mida del meu nas, agafava dos bolígrafs de pissarra i mentre mirava el punt tota l’estona havia d’anar dibuixant rodones lluny però cada vegada allà mateix.

·        Un que l’he fet molt és el mateix però en comptes de dibuixar la terapeuta em posava una rodona i per obrir el camp visual jo tota l’estona havia d’anar mirant el punt del mig mentre havia de reconèixer mirar i tocar les lletres i números que tenia posats en cercle. Havia de reconèixer dir el numero o la lletra, dir el color i tocar-la.

·        També per a la coordinació alguns exercicis com el de la pilota els feia sota una taula de equilibri.

·        En feia un de passar la pilota a un company mentre llegia les lletres quan me la tornava i les deia.

§  D’altre banda, jo feia uns altres exercissis: els moviments rítmics i reflexes primitius que serveixen per integrar reflexes primitius i molts es fan a partís d’uns moviments rítmics. Alguns pel que m’han dit son per treure la por o calmar espants determinats. etc.

N’explicaré alguns que em serveixen per integrar la coordinació del meu cos.

¨     Un es estirat a terra de panxa avall poses un braç amunt i una cama arronsada i al cap a un cantó i anar canviant tot alhora braç cama i cap i fer ho unes quantes vegades.

¨     I l’altre es també posat a terra de panxa avall i el terapeuta et toca una part i tu l’has d’aixecar, primer et toca una ma o un braç o el cap, quan ja et surt et toca cama i braç, mes endavant cama i braç però contraris i al final cama i braç contraris però mentre t’ho toca has de dir alguna cosa i serveix per saber si has estat el cas saps que t’ha tocat i que t’ha preguntat.

¨     I així n’hi ha molts, com per perdre la por de tirar-te endarrere al terra, per gatejar, etc.

¨     Aquí poso una web sobre informació sobre els reflexes primitius. Així llegint aquest article es pot entendre una mica mes. També posaré una web sobre teràpia visual

¨     http://www.inop.net/

¨      http://www.slideshare.net

HOSTEOPATIA CRANEOSACRAL: es tracta de moviments a partir del crani i el sacre per arreglar la postura de la persona. O així ho he entès jo a partir de que hi he anat alguns cops. Aquí deixo una web amb una mica mes d’informació:

http://www.centrokineos.com; no es la persona que he anat jo, però en aquesta web hi ha molta informació sobre el que és exactament i pel que fa se que es una teràpia que et treballen a traves de tocar-te i remenar-te el cos però sense fer petar els ossos.

L’osteopatia cranial es basa en la gran capacitat de moviment d’Els ossos del crani d’un adult, denominada moviment respiratori primari. Aquest moviment és degut a la mobilitat del líquid cefaloraquidi, que produeix de 8 a 14 pulsacions per minut i que, al trobar-se en la medul·la, provoca la mobilitat d’Els ossos del crani i del sacre ( que aquesta és mínima). La exploració cranial consisteix en la escolta que l’osteòpata realitza amb les mans del moviment respiratori primari per determinar les alteracions del mateix, així com las alteracions de les estructures i ossos del crani.

En osteopatia, la manipulació cranial, està indicada en nombroses afeccions, com neuràlgies, rinitis, vertigen, desordenes neurovegetatius, etc. Abans de realitzar el tractament cranial, el terapeuta te que tornar la mobilitat a la columna vertebral i tractar totes les ficcacions trobades. ( aquesta ultima informació és treta del llibre “guia practica de les medecines alternatives “ del cercle de lectors.).

  

TOMATIS: a fer tomatis jo vaig anar a vic al centre de escolta de la Magda Mercé; per qüestions de que en aquell moment aquí a OLOT no n’hi havia pas encara.

El tomatis es treballa a partir de l’oïda electrònica, un aparell que exerceix d’autèntica bascula electrònica, creada pel doctor tomatis, amb l’objectiu de reeducar l’oïda per que pugui complir la seva doble funció: poder escoltar i recuperar la capacitat de aportar energia al sistema nerviós.

El tractament: a mes de les seccions d’escolta a través de l’oïda electrònica, també es fa servir altres recursos de el color o la teràpia floral, sempre utilitzats de manera integrada i en funció de les necessitats de cada persona.

Abans d’iniciar el tractament, es fa una entrevista informativa i una secció de diagnòstic a traves del test d’escolta i d’altres proves si es necessari. En funció del resultat, de la clínica i de la demanda de la persona es preveu el tractament a seguir o se l’orienta cap a altres teràpies que siguin mes adequades.

Objectiu: aquest tractament ens permet recuperar el cos com a instrument de comunicació i de llengua conduint fins un autèntic despertar amb harmonia i equilibri.

El so i el color correctament utilitzats es converteixen en un recurs important per activar o reactivar parts del sistema nerviós que per raons diversos han perdut el seu equilibri funcional.

Per progressiva harmonització i dinamització del cos ens condueix fins un equilibri i ordre fonamental que ens ajuda a millorar i utilitzar de manera mes operativa i eficaç els nostres propis recursos.

L’aprenentatge: les seccions d’escolta, tenen una incidència especial en el camp del aprenentatge perquè dinamitzen tots els integradors neurofuncionals que intervenen en el control del llenguatge.

El llenguatge implica una correcta utilització de totes les facultats relacionades directament amb l’escolta: desig de comunicar, desig d’aprendre, capacitat de relació, possibilitat de expressar els propis aprenentatges, descobriments, idees, vivències . etc

Les seccions d’escolta aplicades a l’àmbit del aprenentatge de les llengües, permeten resoldre tant problemes de lector-escriptura, comprensió lectora, comprensió en general, com comprendre llengües estrangeres.

“per aprendre una llengua estrangera, és necessari escoltar-la varies vegades per escoltar-la bé. És necessari captar-la, percebre-la, analitzar-la, en tots els seus paràmetres, modulacions, inflexions, entonacions, modismes, cadències i seqüencies. Per poder participar d’aquest univers lingüístic, també és necessari, entrar en la psicologia, vibrar amb els accents de la seva essència..... Fer nostres les cristal·litzacions del seu pensament. En definitiva, percebre les sotileses que tota paraula amaga. Per això és necessari ESCOLTAR “ad integrem” per que puguem finalment INTEGRAR el missatge que conté”. 

Les seccions d’escolta: 

·        ajuden a la persona (nen o adult) a estructurar-se i equilibrar-se des de la part més profunda del seu ser, a la vegada que li permeten una correcte percepció de ella mateixa i del seu entorn.   

·        Son un catalitzador per l’aprenentatge en general i la organització personal.

·        Desperten el desig de comunicació.

·        Potencien el dinamisme, la pròpia seguretat, la creativitat.

·        Proporcionen el sentiment de plenitud de vida.

·        Milloren la capacitat de concentració, de expressió, i de comprensió.

·        Faciliten la coordinació motriu.

·        Contribueixen al benestar profund i al dinamisme de la persona.

·        Donen la oportunitat de accedir al llenguatge.

·        Desargollen la intel·ligència emocional.

·        Fomenten la capacitat de raonament, la expressió oral i escrita així com la artística-musical. Informació treta del centre d’escolta Magda Mercé de vic; dels follets de propaganda que donen al centre.

Com a persona que vaig fer tomatis molt de temps, puc dir-ne moltes coses, per començar el primer dia que hi vaig anar em varen fer una prova per saber quin tipus de tractament necessitava jo. La secció de la prova no va durar molt, i em varen fer varietat de tests d’oïda. Que consistia en: vaig arribar i em varen fer passar en una sala petita on em varen posar en un quartet on em varen posar uns cascos i una noia des de fora del quartet em preguntava i jo primer li havia de dir si ho sentia per una orella o per l’altre i com ho sentia els pitos que sentia i ella feia la valoració, mes tard quan va acabar la primera valoració va venir-me a girar els cascos i em va fer una valoració on jo li havia de respondre si ho sentia per una orella, per l’altre per totes dues o per darrere el cap. quan vàrem acabar aquesta valoració ultima ella ja va tenir tota la informació i primer em va fer passar a mi en un despatx per explicar-me mes o menys i després ens va explicar a mi i els meus pares el tipus de seccions que faria jo, la durada de les seccions i la quantitat de seccions per la primera vegada; també ens va explicar en que consistien les seccions del tractament i també ens va dir que les volia combinar amb algunes seccions de pintura.

A mes vaig haver de fer varies seccions. La primera vegada em va fer anar per setmanes de seccions una per dia es a dir que hi anava de dilluns a divendres cada dia, les seccions eren de tres quarts d’hora mes o menys i consistien en escoltar musica clàssica variada que podia tenir diferents durades per que eren trossos que pot parar i engegar ella sola que es pot tallar i enganxar la musica tota sola i que es barrejada, els cascos de la musica consistien en uns cascos normals que tenen una caixeta que quan te’ls col·loques queda posada just a sobre el cap. En la secció te dues parts la mateixa musica te la posen dues vegades i pots comprovar una lleugera diferencia entre la primera i la segona en que es nota per que a la primera s’escolta la musica sola i a la segona es nota que la caixeta del cap funciona i fa la seva feina ja que per algunes persones com ara jo al portar fent unes quantes sessions ho vaig començar a notar ja que tenia lleugerament una mica de mal de cap al funcionar la caixeta. Per altre part, mentre estes escoltant la musica fent la sessió, es pot fer varies coses d’entreteniment com ara llegir un llibre, fer un dibuix, un puzle, pintar una mandala, dormir, que en aquest cas quan acaba la sessió el terapeuta ja et desperta.

D’altre banda també hi ha les sessions de pintura, que a mi me’n varen fer varies i no totes iguals. La primera que em varen fer em varen fer posar una bossa de escombraries en forma de bata per no embrutir-me, em varen fer anar en una sala gran on hi havia col·locada una taula al mig ja recoberta de papers de diari on m hi varen posar pintura al cim i em van dir que consistia en amb les mans anar pintant els papers de diari com volgués jo per desfogar-me d’altre banda però la terapeuta m’anava guiant sobre el que jo havia d’anar fent amb aquella pintura sobre tot tenia diferents colors en que els havia de barrejar. Mes tard m’hi va introduir un tros de fang el qual li vaig poder fer el que jo volgués tot i que primer la terapeuta em va dir que el fes picar damunt la taula per treure tota la ràbia meva. Després vaig poder fer tot el que belgues fer amb el fang fins que finalment em va posar pintura per barrejar amb l’altre i una per barrejar amb el fang també amb les mans, i després al final de tot em va dir que barreges tot el fang amb tota la pintura.

Aquesta sessió es va acabar aquí tot i que sessions de pintura com aquesta, recordo haver-ne fet una altre d’igual però mes endavant en el tractament de tomatis que vaig fer jo.

D’altre banda però, vaig fer altres sessions de pintura diferents, en recordo una que me la va fer amb lla pisos de colors i un full normal en blanc al seu despatx la meva terapeuta, en aquesta sessió ella m’anava dirigint però anava encaminat a la meva persona de manera que el paper era el meu cos i per les indicacions que em deia la terapeuta, tot el que ella em feia dibuixar i/o pintar en el full de paper després em passaria o se m’arreglaria en el meu cos, no ho vaig acabar d’entendre però pel que vaig  averiguar algunes de les coses puc dir que varen ser ven reals i vaig arreglar i millorar moltes coses en mi. Per exemple, em va fer imaginar que una part del paper era la meva esquena i em va fer pintar tota la columna amb el color negre i dibuixar hi una rodona i des pres hi vaig haver de posar mes colors i llavor uns dies després em vaig sentir la meva esquena una mica mes lliure.

D’altre banda amb el tema de les sessions del tractament de tomatis, el nombre de sessions i el tipus i tot depèn de la persona però en el meu cas, la primera tongada que vaig fer, va ser de setmanes senceres repartides en dues separades per un espai de temps entre l’una i l’altre, després al cap d’un temps en vaig haver de fer unes varies de tres dies seguits, esperant un temps entre mig entre sessions de tres dies i sessions de tres dies, i al final en vaig fer algunes de una sessió d’un dia, es parar un temps una sessió d’un altre dia. Etc. Algunes d’aquestes van anar acompanyades de seccions de pintura però no totes.

HOMEOPATIA: la homeopatia és un mètode terapèutic empíric, que tracta els malalts amb aquells remeis, que subministrats a una persona sana en quantitats mesurables, li provocarien símptomes similars als que pretenem curar en el malalt. Això se’n diu similitud. Abans de ser administrada homeopaticament, tota la substancia ha d’haver set experimentada en persones sanes i en dosis baixes i repetides.

Podríem definir la homeopatia com un mètode terapèutic que aplica la llei de la similitud, fent servir sempre les substancies medicamentoses en dosis infinitesimals. Bàsicament, la homeopatia reconeix la capacitat, innata en qualsevol organisme, de mantenir-se sa gracies a la seva pròpia força vital, que actua regulant les seves forces vitals, que actua regulant les seves funcions i reaccionant casi de forma automàtica davant de les agressions externes, sempre amb un únic objectiu: restablir la salut.

Patogènies: per a la homeopatia, la patogènia és la descripció dels quadros de símptomes que han set induïts per una determinada substancia farmacològica activa en una persona sana.

Hi ha dos maneres molt diferents de tractar els símptomes: amb al·lopatia un símptoma és allò que s’ha d’eradicar, amb homeopatia pel contrari, es considera que els símptomes son una manifestació reactiva i al mateix temps, defensiva del cos. El metge homeòpata observa els símptomes, però analitza també les reaccions del cos a l’entorn, el caràcter del pacient i la seva constitució. I investiga les causes que han pogut influir en l’aparició de l’en fermetat. La suma de símptomes observats i de les patogènies experimentades esta recollida en la matèria medica homeopàtica.

Principis generals: el procediment és la comparació entre el cuadret clínic que presenta el pacient i el de la patogènia. No hem d’oblidar, tot i això, l’interrogatori segons la clàssica semiologia, per obtenir el diagnòstic del síndrome que sempre poc ser útil, tot i que no sigui suficient per triar el remei homeopàtic. Es necessita per això, amés del quadre clínic clàssic i dels signes patognòmics de la malaltia, els del model de reacció individual del pacient, els seus ritmes biològics, les seves modalitats de engravament o millora, els seus desitjos, les seves eveccions, i les seves preferències.

Es tracta doncs, de una aproximació terapèutica individualitzada. Aquesta és una altre de les diferencies radicals davant a la al·lopatia que tendeix sempre a classificar els malalts per grups de malalties aplicant el tractament de manera generalitzada. En homeopatia, per el contrari, una vegada arribats a la classificació de l’en fermetat, s’ha d’investigar escrupolosament la reacció individual del pacient, o sigui, hi ha d’haver d’alguna manera com manifesta aquest pacient la malaltia. El treball és molt mes complicat, però a mes, més satisfactori i mai pot arribar a ser rutinari.

Signes patògens de la malaltia___15: per l’anàlisi d’Els símptomes, la homeopatia agafa de la semiologia tradicional els signes físics, els generals, els funcionals, i els etiològics i com a semiologia pròpia, afegeix els patognomònics, considerats per la medecina homeopàtica com els signes del comportament personal del malalt, que completen les anteriors. Les principals son:

·        Les modalitats que sumen a els símptomes físics i als generals. Son els que agreugen o milloren segons circumstancies externes, com calor, fred, nit, dia, o estiu. Poden ser de ritmes, de ambient, de posició, psíquics .etc.

·        Els signes funcionals subjectius segons la sensibilitat del malalt: els seus desitjos, les seves aborcions, la lateralitat dels símptomes, la simptomatologia sexual, la son, etc. En definitiva les sensacions subjectives del malalt.

·        Els signes etiològics del malalt, però no com a causa infecciosa, si no circumstancialment, com mitjans o impactes emocionals, o sigui factors climàtics, influencies alimentaries o tòxiques, traumatismes, entre altres factors.

Jerarquització dels símptomes: en homeopatia pot arribar el remei individual per el pacient, els signes han d’ordenar-se jeràrquicament, o sigui, han de ser ordenats de creixentment, segons quina sigui la seva importància al diagnòstic i en la semiologia homeopàtica, per aquest ordre: símptomes etiològics, símptomes psíquics, modalitats, símptomes generals i símptomes locals.

La homeopatia actua regulant el cos malalt. No suprimeix els símptomes de la afecció, sinó, estimula l’equilibri funcional i fa desaparèixer de forma totalment progressiva i gradual la malaltia, de manera natural i nociva. Aquesta acció terapèutica sempre segueix la mateixa trajectòria: va de dintre cap en fora, des de els òrgans mes importants fins els menys importants, i sempre en ordre invers al que s’ha fet en l’aparició dels símptomes, el que produeix una sensació de benestar general que indica que el recorregut es l’adequat.

Característiques morfològiques de la persona: la concepció homeopàtica del ser humà es global: la persona és un ser espiritual, mental i físic; per això, el tractament homeopàtic no elimina tan sols l’enfermetat del cos, sinó que reforça i harmonitza la font d’energia de la vida. Les diferents experimentacions amb substancies actives, han posat de manifest que no tots els subjectes sans reaccionen igual a estímuls farmacològics idèntics. Uns demostren pocs símptomes, tot i després de dosis ponderades de les substancies; un grup majoritari presenta símptomes i reaccions similars; i altres presenten un quadre molt complet i vistos. Aquests últims son els que es diuen tipus sensibles, en els que es troba sempre un comú denominador que Abarca diferents aspectes: el morfològic, el temperamental, i les tendències mòrbides. Les característiques morfològiques son potser les mes importants, o, quan menys, les mes constatables, per lo que han sigut estudiades per separat i detalladament. La classificació mes acceptada de tipus, que mai es dona en estat pur, es la següent: (aquí nomes he posat un resum amb els títols).     

·        Constitució sulfúrica

·        Constitució carbònica

·        Constitució fosfòrica

·        Constitució fluorica (informació treta del llibre guia practica de les medecines alternatives del cercle de lectors).

Homeopatia: de que consta la visita puc dir que l’homeòpata que vaig jo fa les visites molt llargues, per començar al entrar a la consulta et comença a fer preguntes de tot tipus, com dorms com vas de ventre, si menges massa o poc o normal, que menges, si veus prou aigua o no si t’has trobat malament tot el temps que has estat entre la visita anterior i la d’aquell moment i explicar exactament el que ha passat en cas de que hagi passat alguna cosa, i així anar explicant tot el teu dia a dia i la vida tant la social com la general com la diària. Per altra part també et fa treure la roba i et fa un valorant general, et mira la boca la laringe les orelles t’escolta amb un fonendoscopi, si es diu així cosa que no se, no soc gens experta en aquest tema, et pesa i et mateix i seguidament et diu si no t has deixat res per dir llavors et fa tornar a posar la roba, et fa un resum de la visita et diu quin dia et tindrà el tractament i ja s’ha acabat la visita, lla vos es va a secretaria a pagar i dies després a buscar el tractament on uns quants medicaments son de farmàcies i altres de botigues naturistes.

I després s’ha de seguir el tractament fins a la propera visita tot i això a mi em sol dir que mentre faig el tractament passades dos setmanes del tractament li comuniqui d’alguna manera el meu seguiment del tractament.

 Teràpia de la polaritat: considera que tant les malalties de la ment com les del cos físic van acompanyades de bloqueig de la pròpia força o energia vital. La energia vital, és en la seva acció, on resideix la base de tota l’acció curativa terapèutica. En la teràpia es pot diagnosticar quins camps energètics estan bloquejades i quins son els recursos energètics del pacient. Amb el tractament adequat podem de nou restablir el lliure fluid de la energia facilitant el procés de recuperació i curació del pacient.

El terapeutes entenen la salut com: “el resultat de que l’anima trobi una lliure expressió a traves del cos i la ment”.  

Aquesta teràpia consta de quatre parts diferents que van relacionades entre si que son: el treball corporal, el yoga de polaritat, la dieta depurativa i el procés psicocorporal.

·        el treball corporal: son un sistema de tocaments o manipulacions de diferent grau per poder equilibrar i restablir el fluid del sistema energètic treballant a diferents nivells: sistema estructural, sistema nerviós i craneo-sacral. Aquest tractament es realitza durant les seccions i és la base de la teràpia. ( com això és el que realitzo jo en seccions periòdiques no explico mes però per a mes informació o per trobar mes detallada aquesta poso aquí una web d’informació:  http://www.terapiadepolaridad.com

a mes del tractament quan vaig amb la terapeuta de la polaritat, també em fa teràpia floral de bach que explicaré en un resum.

Teràpia floral de bach: els remeis florals del doctor Edward Bach son 38 substancies que es prenen per via oral i serveixen per curar els estats mentals negatius que poden afectar als homes.  Cada una d’elles és útil per un tipus de problema determinat, com la por, impaciència, debilitat o des aliment entre d’altres.

Desarrelament del sistema: aquest sistema o conjunt de remeis es compon de 38 elixirs de flors i de una formula apart que es diu Escua Remet o remei de rescat. La majoria de les flors de que es fan servir son silvestres, excepte la vida i l’olivera; algunes son cultivades, o híbrids, moltes es troben als costats dels camins, en els boscos o inclús en la ciutat, però totes son de molt rara localització i baries d’elles estan protegides. Dels 38 elixirs, un no és exactament un extracte floral, ja que s’elabora a partir d’un brot; i un altre, l’aigua de roca, és l’únic que no prové del mon vegetal, doncs es prepara exclusivament partint d’aigua pura. Bach va classificar aquests remeis en set grups que s’ordenen de manera general segons els conflictes que ens afecten.

1.     Por:                         

·        Heliantem: el remei d’urgència per casos desesperats; en accidents o malalties de cop, quan el malalt esta molt espantat o terroritzat; o si la condició és bastant greu com per causar inquietud al malalt.

·        Mimulo o almizcle: por a les catàstrofes del mon, a la malaltia, al dolor, als accidents, a la pobresa, a la foscor, a estar sol, a la desgracia. Les pors de cada dia.

·        Ceracifera: por de la ment a cansar-se, a que la abandoni la raho, a realitzar coses temudes i horribles, indesitjables i perjudicials, com el suïcidi.

·        Alamo temblon: tambors petits desconeguts, amb els que no hi ha explicació ni rahó, terror davant alguna cosa paorós, que encara ha de passar, sense que se sàpiga que és.

·        Castaño rojo: per qui ha deixat de preocupar-se per si mateix, però pot sofrir molt per les persones a les que estima, anticipant desventures que puguin passar-los.

2.     Incerteses:                                               

·        Ceratostigma: per qui no te la suficient confiança en si mateix com per agafar les seves pròpies decisions.

·        Scleranthus: per qui son incapaços de decidir entre dos coses, inclina’t-se primer per una i després per l’altre. Solen ser persones tranquil·les, callades, que sobreportes soles la seva dificultat, doncs no se senten inclinades a dialogar.

·        Genciana: per qui es desanima fàcilment, pessimistes davant els obstacles.

·        Aulaga: per situacions de desesperació per motius greus que semblen insuperables.

·        Hojaranzo comun: per qui sent que no te força suficient per, mental o física, per portar la carrega de la vida quotidiana sobre els nombrós.

·        Avena silvestre: per qui desitja desfruitar de tot el que esta fora del seu abast i viure la vida al màxim, tenen grans ambicions però cap vocació que sobresurti davant les de més.

3.     Falta d’interès per les actuals circumstancies:

·        Clemàtide: per els somiadors i endormiscats, mai totalment desperts, sense gran interès per la vida.

·        Mareselva: per els que viuen massa en el passat, enyorant algú que s’estimen o una època passada de major felicitat o recordant ambicions que no es van fer realitat.

·        Rosa silvestre o escaramujo: per qui viu amb apatia, resignats a passar tota la vida tal i com bé, sense esforçares per millorar les coses i trobar content.

·        Olivo: per qui ha patit molt mental o físicament i es troben exhausts, sense forces per fer res a la vida.

·        Castaño de indias: per qui no pot evitar pensaments,  idees o arguments preocupants que no desitgin que entrin en les seves metes.

·        Mostaza blanca: per qui esta exposat a temporades de “melancolia” , o desesperació, com si estiguessin coberts de sambres un núvol negre freda que oculti la llum de la vida.

·        Brote de castaño de indias: per qui no treu tot el profit de observar i experiència i el hi costa feina i temps aprendre les eleccions de la vida quotidiana.

4.     Soledat:                 

·        Violeta d’aigua: per qui, en la salut o en la malaltia, tenen la soledat.

·        Impaciència: per els que son de pensament ràpid, ràpids en la acció i que desitgen que tot es faci sense vacil·lar ni retratar-se.

·        Brezo comun: per qui estan constantment buscant la companyia de qualsevol persona, doncs els hi resulta necessari discutir els seus assumptes amb els de més, qualsevol persona que sigui.

5.     Hipersensibilitat a les influencies i opinions:

·        Agrimònia: per persones jovials, que amaguen els seus problemes darrere el bon humor, a les que els hi disgusta ,les discussions fins el punt de renunciar a moltes coses amb tal de evitar-les.

·        Centaura: persones callades, tranquil·les i suaus, que es desviuen per servir als de més.

·        Nogal: per a qui te ideals i ambicions ben definides a la vida i les compleixen, però es veuen temptats de apartar-se de elles davant les solides opinions de la gent.

·        Acabo muerdago: per els que es veuen freqüentment atacats per pensaments com la enveja, els gelós, el rancor, la venjança, i la sospita.

6.     Abatiment o desesperació:

·        Alerce: per qui no es considera tant bo o tant capacitat com els que el rodejant, que esperen el fracàs, i per això no s’arrisquen ni s’esforcen per tenir èxit.

·        Pino silvestre o pino albar: per qui s’acusa a si mateix, inclús quan alguna cosa no li surt prou bé, pensen que podien haver-ho fet millor i mai estan satisfets dels seus esforços.

·        Olmo: per qui beu sobrepassades les seves capacitats en la vocació de la seva vida, en moments de depressió, i esperen fer alguna cosa important en benefici de la humanitat.

·        Castaño dulce o comun: per quan estan gran la angoixa que sembla absolutament insuportable i nomes queda la destrucció i el aniquilament.

·        Estrella de belen o Leche de gallina: per els que estan molt deprimits per circumstancies que produeixen una gran “dedica” al moment, com el cop de una noticia greu.

·        Sauce: per qui ha patit una adversitat o una desgracia i els resulta difícil acceptar-la sense queixes o ressentiments per que jutgen la vida per l’èxit que aporta.

·        Roble albar: per qui es debat i lluita denotada ment pel seu benestar o les coses de la vida quotidiana, intentant una cosa rere una altre, tot i que el seu cas sigui desesperat.

·        Manzano silbestre: per qui no s’accepta tal i com és per un problema físic o psíquic i senten com si hi agües al voltant d’ells alguna cosa no molt net.

7.     RESCUE REMEDY O REMEI DE RESCAT: a mes dels 38 remeis, Bach va elaborar aquest últim remei, l’únic preparat compost per varies flors. Te la propietat de minimitzar estats d’emergència, com nerviosisme, situacions complicades, males noticies, proporcionant a la persona una millor capacitat de reacció per tornar a la normalitat. Està elaborat amb cinc dels remeis florals: estrella de belen, impaciència, clemàtide, cerífera, i heliantem.

(està tret del llibre guia practica de les medecines alternatives del cercle de lectors).

Teràpia de la polaritat: la teràpia de la polaritat es basa amb els pols positius d’energia del cos de les persones i serveix per equilibrar els dos pols.

En la primera secció et fan una valoració. Totes les seccions però, son iguals. Consten d’una part en que fan estirar el pacient en una camil·la i li posen uns filtres de colors sobre la panxa, varies vegades fins a tenir tots els necessaris o correctes, després et passen com un martellet petit per dintre l’orella dreta i per fora i també per sobre el cap. Després et diuen el que t’han tractat, i si es una de les seccions rutinàries en que has millorat i et preparen unes ampolles d’aigua amb l’energia dintre que te les has de prendre duran els dies entre una visita i l’altre, la quantitat d’ampolles depèn del que els filtres donen d’informació del teu cos. Així bevent les aigües es mes o menys com les seccions però mes ràpid i així vas equilibrant el teu cos.

Aquest és el meu punt de vista i en aquest cas tota la informació que es pot donar ja que no n’existeix més.

Fisioteràpia:  la fisioteràpia és una de les ciències de salut dedicada a l’estudi de la vida, la salut, les malalties___15 i la mort del ser humà des del punt de vista del moviment corporal humà, es caracteritza per buscar el desarrelament corporal adequat de les funcions que produeixen els sistemes del cos, on el seu bon o mal funcionament, repercuteix en el moviment corporal humà.

Intervé quan el ser humà ha perdut o es troba en risc de perdre o alterar de forma temporal o permanent el moviment adequat i les funcions físiques per mitjà de tècniques científiques demostrades.

Ciència de tractament a partir de mitjans físics. És un tractament per la naturalesa o també tractament fent servir agents físics i massatges relaxants.

Funció assistencial: relació que el fisioterapeuta té amb una societat, sana i malalta amb la finalitat de prevenir, curar i curar per mitjà de l’actuació i tècniques pròpies de la fisioteràpia. El fisioterapeuta estableix una valoració prèvia i personalitzada de cada malalt i emetre el diagnòstic fisioterapeutes, que consistirà d’un sistema d’avaluació funcional i un sistema d’avaluació de registre i historia clínica de fisioteràpia, en funció dels cals es plantejarà un objectius terapèutics i en conseqüència dissenyarà el pla terapèutic fen servir per això els agents disciplinaris propis i exclusius de la disciplina.

Sense dubtes la principal eina és la ma, i com conseqüència, la teràpia manual. Així:

·        Massoteràpia: aplicació de diferents modalitats de massatge, com el massatge terapèutic, el drenatge limfàtic manual, .etc

·        Cinesiteràpia: o teràpia del moviment.

·        Manipulació vertebral i d’articulacions perifèriques.

·        Exercissis terapèutics

·        Reeducació postural global

·        Control motor

·        Mobilitzacions articulars, neuro-sanguínies, facials i viscerals

·        Estiraments analítics a fisioteràpia: maniobres terapèutiques analítiques en el tractament de patologia musculo-esqueletica

·        Mètodes manuals de reducció del to postural

·        Mètodes manuals de desobstrucció de la via aèria: fisioteràpia respiratòria.

·        Gimnasia miastènia hipopresiva

·          Bandatge funcional

·        Fibra lisis diacutanea

Informació treta de la web: http://es.wikipedia.org

Cada setmana (des de ja fa un temps); jo realitzo sessions periòdiques d’un cop per setmana a un fisioterapeuta. Vaig a una consulta privada. Durant la sessió em fa varis exercicis però es pot dir que les sessions van variant i no sempre son iguals, tot i que son semblants. Moltes vegades per no dir cada vegada primerament em sol dir que em tregui les sabates i les bruses tot i que em diu que me’n deixi una, si més no és que abans no ho he comentat en res però totes les persones que em fan treball corporal m’ho solen dir ja que soc hipersensible.

Moltes vegades em sol fer primer una ullada per enfocar la secció, tot i que no sempre. Després em sol fer tractament el qual em fa posar sobre la camilla on em fa tractament a base de massatges i pel que suposo reeducació postural (cosa que no se), algunes vegades també em fa fer alguns exercicis els quals em posa una estora amb un pal al mig algunes vegades un on hi he de col·locar la columna al mig i d’altres un altre on hi he de col·locar els cantons de l’esquena però no la columna, altres vegades em fa exercicis de posar-me una pilota mitjana a l’esquena, d’altres em fa posar una pilota petita sobre el peu fer un petit massatge i fer el mateix amb l’altre peu, i a vegades em fa exercicis amb una pilota grossa o de pilates. Alguna vegada també m’ha fet fer exercicis d’equilibri sobre una taula d’equilibri.

Per començar puc dir que tenir TDC no és gens fàcil, i se que moltes persones en el meu cas i en les meves dificultats, tirarien la tovallola, plegarien i no farien res o farien un altre tipus de tractament el qual els estancaria a quedar-se parats sense poder-hi fer res i anar més malament que bé.

Dons amb això puc dir que si poso tot això és per que les persones amb TDC o dificultats similars puguin adonar-sen que tirar la tovallola no és la solució que si no la solució en primer lloc està en trobar aquest camí, però de totes maneres, si no poden (per qüestió econòmica, per creences, o per altres causes), les encamino a que cada dia quan tinguin alguna d’aquestes dificultats, o altres semblants o les que siguin, que segueixin lluitant sense tirar la tovallola, que diguin jo puc, com jo ho he fet i ho estic fent cada dia i que ho intentin encara que els hi sigui difícil, i que si és el cas que en alguna cosa per molt intentar-ho cops no surt, doncs que arribin a dir “Bueno, no em surt però és igual”, soc així i ho accepto i a més si això no em surt no vol pas dir res, jo seguiré lluitant per tot lo altre que em costa fins a aconseguir que em surtin o millori el màxim de dificultats o problemes possibles i fins a posar un somriure a la meva vida.

Que en lo del somriure en el meu cas ja ho he fet i ho faig cada dia que puc, però el caràcter i l’anima poden variar segons la TDC, i en això jo ja me n’he fet molta idea de coses, des de que he trobat el camí, des de que he lluitat i lluito per aconseguir el millor resultat possible i des de que soc perseverant que per això he trobat la informació de la TDC i l’he acceptada per que amb el caràcter fort i valent es pot acceptar amb un somriure gros cada dia i tirar endavant i lluitar cada dia per a la millora.

Tot i que val a dir que moltes vegades és molt complicat i si no tens un caràcter fort pot ser molt complicat en moltes coses i això val un esforç i tot comença per entendre-ho i acceptar-ho.

En això últim de que es complicat i necessites un caràcter fort, vull dir tenir voluntat d’un mateix, em refereixo a moltes coses com ara a els tractaments que he posat no nomes per mi van molt bé, però a vegades poden ser molt complicats, i tenir voluntat i caràcter fort ajuda moltíssim a passar aquests moments més bé i no tant durs, en quant a la vida diària també dic el mateix i per últim en la relació als de més ja que això pot ser un tema molt complicat i si bé per mi ho era moltíssim i encara ara ho és una mica a vegades amb la gent que em cau bé i m’hi relaciono sento que no els entenc, com si jo estigues fora de la conversa o etc., i tal com he dit en això i en tot el que més m’ajuda és tenir un caràcter fort, molta voluntat i perseverança, moltes ganes de tirar endavant de lluitar i no tirar mai la tovallola per res

Per cert faig un apunt que moltes vegades em trobo cansada o malament adolorida o això però amb el caràcter fort, la voluntat i la perseverança no he deixat mai de fer res, encara que m’hagi sentit rara.

Aquí poso un text que vaig posar fa dies el facebook i el poso per ajudar i per que em va agradar molt el que vaig posar i com em va quedar escrit.

    

Moltes persones es queixen de la seva vida, de tot el que han de fer. No veuen els colors, ni senten les olors, ni s’adonen de les petites coses que ens dona la natura o simplement de el preciós somriure d un nen petit o fins i tot el tacte de l’herba del jardí. Poden estar cecs o simplement no tenir la vista prou bé. Però no saben la gran sort que tenen, no saben fins a quin punt podrien arribar a ser feliços si deixessin de preocupar-se per tonteries i es limitessin a viure la vida. Només els que realment sabem que és patir, els que sabem que és haver de reprimir les ganes de fer un munt de coses, els que hem tastat quin gust té la por de veritat, els que voldríem fer moltes coses i algunes no les podem fer o simplement ens costen o ens surten diferent o ens es mes complicat fer les, només nosaltres ens podem queixar. Ens podem queixar i no ho fem. Lluitem i no ens rendim per aconseguir millorar al màxim i per aturar la tristor la ràbia i la por i per posar un somriure gros i fort a la nostre vida sempre ens esforcem per ser optimistes davant les nostres dificultats. I encara donem gràcies per poder ser on som, per poder viure cada dia encara que no de la manera que voldríem. I si, tot això algun dia s’acabarà, però mentrestant, què?
Tenir el privilegi de gaudir la vida, estimar-la i viure-la, donar gràcies de veure els arbres, els núvols i el mar com ningú ho veu, és molt maco, però et pot costar molt car. ( es especial i complicat però de ven segur que fer ho i aconseguir ho...) val la pena
MOLT!!!!!!!!!

Millores que he fet: de ser hipersensible a ser hipersensible, el traç en dibuixos, la vista i la precisió, algunes coses de la coordinació del tot i algunes una mica, el meu autoconeixement i autovalorament, l’acceptació de mi i les meves coses, el cordar-me els cordons abans no podia i ara puc una mica, el retallar igual abans no podia i ara puc una mica, en la majoria de coses de la vida diària ara puc una mica i abans necessitava una persona sempre al costat que m’estigués ajudant o fen-me’n algunes. En entendre les converses de la gent del meu voltant abans no entenia pràcticament res o res i ara entenc la mitat o casi tot el que parlem, entenc mes vocabulari que abans, comprenc les meves dificultats i les accepto de manera que abans com que no era així moltes vegades havia tirat la tovallola i ara no ho faig mai sempre lluito per fer tot el que em costa per entendre si no ho puc fer o per poder-ho fer si es el cas, psicològicament ara m’entenc més de manera que quan tinc algun baixons o estic depressiva em poso tranquil·la fins que se que ja em passarà i que és normal abans em posava nerviosa i molt i a més no ho entenia ni jo ni els de més, tot i que això em passa cada vegada menys abans em col·lapsava molt sovint sense saber que fer ni poder fer res i ara en canvi quan em col·lapso m’entenc mes i a més puc continuar fent coses el col·lapse no m’ho impedeix tot i que encara no entenc per que em col·lapso. Tal com he dit abans he millorat molt en el vestir-me, de petita en les coses de la vida diària necessitava sempre l’ajuda d’un adult per fer-les, però ara coses com el vestir-me l’he millorat molt tot i que tardo molt a vestir-me i em canso molt i sobre tot la part de braços, mans i espatlles, sobretot i també part de l’esquena, abans no ho podia fer i la millora és que ara ho puc fer, també he millorat molt en entendre la meva vida diària és que abans no m’entenia els problemes o dificultats i quan em posava despistada uns segons seguits, quan me n’adonava em posava molt nerviosa i en canvi ara, quan em passa això, quan ho noto que m’està passant em dic tranquil·la que ja passarà, o quan ja m’ha passat no em poso trista sinó que em dic “és normal, això és part de la meva vida”. També abans moltes vegades en haver de fer coses de la meva vida diària, m’era molt més difícil que ara, per que tenia uns tremolors a braços i mans que en tenia molts i seguits i m’impedien fer-ne moltes, doncs bé en això he millorat molt, casi no en tinc, puc fer moltes mes coses de la vida diària jo sola, encara que algunes no em surtin com jo voldria i ja me n’he fet la idea, ara com he dit, d’aquests tremolors, casi no en tinc, però si en algun moment en tinc algun, que és molt d’en tant en tant i en tinc bastant pocs, casi cap, jo em dic tranquil·la que ja et passarà, reposo una estona, i segueixo fent el que estava fent abans. També he millorat molt pelar fruita he passat de que em costava per que havia de fer molta força i sem cansava  molt les espatlles, braços, mans i esquena d’aquesta part, a que ara no he de fer tanta força, i tot i que encara aquesta part del cos se’m cansa molt no sem cansa tant com abans, tot i que val a dir una cosa, que aquesta part que com he dit se’m cansa, se’m cansa per tot el que faig, més pel que em costa.           

 Hi ha molts llibres sobre tot això però jo en poso alguns que m’estan ajudant molt i al mateix temps agradant molt del que tracten. I un és: ORGANÍZATE de Pilar Auguet Agustí de l’editorial MetodeA. Podria posar alguns altres llibres com: mi niño no es un problema, mi niño tiene un problema. Hi ha molts més llibres però jo només n’he volgut posar alguns. D’altres ja els vaig posar a l’altre part del block.

Per part del problema que estem explicant; be, la dificultat, ( la meva), com a últim apunt, vull posar que no és un problema que es pugui observar a simple vista, no per que, jo m’he trobat molts cops que quan ho he explicat a persones per que sàpiguen de que va i em puguin ajudar, doncs algunes m’han dit “ tu ets una persona normal no sembla pas que tinguis un problema, ja el deus haver superat sembles normal” i llavors jo els hi he d’explicar tot. Dons que és un problema del dia a dia, del fer coses, del que moltes coses poden costar, d’altres ser impossibles de moment, d’altres necessitar ajudes de segones persones. Etc. Tot. El que jo he intentat explicar aquí.  

ESPERO PODER AJUDAR A TOTHOM QUI HO NECESSITI I D’ALTRE VANDA NO VULL QUE SEM VEGI COM UNA PERSONA  QUE PLORA DE LES DIFICULTATS QUE TÉ, SI NO QUE COM UNA PERSONA RIALLERA MOLT PRESERVERANT AMB MOLTA VOLUNTAT I AMB UN CARACTER FORT QUE NO DEIXARA MAI DE LLUITAR PER MILLORAR I PER SUPERAR-SE CADA COP MES EN LES SEVES DIFICULTATS I SOBRETOT PODER SER TANT FELIÇ COM PUGUI I PODER DISFRUTAR TANT COM PUGUI DE LA VIDA.