Vaig a escriure el meu bloc i per això primer vull fer una parada a qui sóc I per què he escrit i escriure tot això que si bé m’ha passat pel cap sé que també podrà ser d’ajuda per algú; i si més no, també ho ha set i ho serà per mi. No vull que s’entengui com que em queixo i em lamento, sinó que vull que s’entengui com les ganes que tinc de tirar endavant i millorar. i sobretot poder veure tot el que estic millorant i que serveixi de punt per ajudar a altres persones amb problemes semblants.
Em dic Maria X. Tinc 24 anys. De petita, vaig tenir una malaltia: “epilèpsia benigne del lactant”, que prenent medicaments ja se’m va aturar pocs anys després, però vaig haver de medicar-me algun temps.
Tot això em va fer que des de petita vaig anar a hospitals i des de que vàrem trobar el metge que, trobant-m’ho, m’ho va poder solucionar, com que treballava a l’hospital Sant Joan de Déu “que ell encara hi treballa”; dons vaig estar des de petita fins als 18 anys anant a l’hospital Sant Joan de Déu. Que em varen mirar moltes coses i em varen fer moltes proves. Algunes per prevenció i algunes per ajuda a d’altres problemes sense tanta importància que jo tenia, em varen provar l’hormona del creixement, que no em va funcionar, però jo penso la base per trobar solucions o millores és intentar totes les ajudes possibles.
Em varen fer varies proves, electrocardiograma, Tacs, RESSONANCIES, també durant la meva infància vaig anar amb varis psicòlegs per a qualsevol ajuda que poguessin portar.
Però tot i això, veiem que hi havia alguna cosa que fallava.
El meu rendiment escolar era mínim amb moltes coses que no entenia, no comprenia i no podia realitzar, les meves limitacions eren moltes i moltes, i a la gent se’ls feia complicat d’entendre-les i així poder-me ajudar.
De totes maneres, i com a resum, en l’etapa escolar puc dir que pot ser que per que no m’entenien prou em va faltar una mica de suport en coses i val a dir que vaig anar a petar a una classe molt complicada.
Quan vaig acabar l’escola, vaig anar a l’institut a fer FP on també em van costar molt els estudis i igual que a l’escola em va costar també fer-me amb els companys.
Tot i això, hi havia alguna cosa en mi que fallava encara, em costava de fer-me amb la gent, per no dir que quasi no m’hi feia i vaig anar fins als divuit anys amb una psicòloga.
Quan vaig acabar l’FP vaig començar a fer el curs de preparació per fer les proves d’accés a grau superior però no va ser un bon any per mi. Les meves dificultats persistien i a més va ser l’any en que la meva àvia es va començar a posar molt malalta i eren moltes coses juntes. Per començar, al tenir l’àvia malalta així, em costava molt fer-me’n a la idea i, a més, entendre-ho i, també, entendre’m a mi i valorar que jo tenia, i algunes encara les tinc, dificultats com aquelles, cosa que jo només en veia algunes, en aquell moment.
El que volia dir és que aquell va acabar sent un mal any per mi, per no dir fatal, per què em vaig enfonsar fins al fons de tal manera que vaig estar molt depressiva i vaig anar amb una psicòloga i un psiquiatre que em varen medicar molt i això em va complicar les dificultats d’aquell any fins a impedir-me realitzar la vida diària i acabar deixant els estudis d’aquell any. Tot això em va passar per què no sabia entendre les meves dificultats i per això les volia amagar i volia canviar; ser diferent.
Amb tot, a l’estiu de l’any abans vaig anar a fer pràctiques d’ajudant a una llar d’infants on, l’any següent, vaig entrar a treballar de tardes per què aquell any tant fatal per mi jo havia començat uns estudis que eren al matí, malgrat que, al final, em vaig deixar els estudis.
L’any següent vaig anar a treballar a la llar d’infants als matins però, a més, vaig entrar en una associació que encara hi estic que em dóna suport amb la feina i si mai la perdo em donarà suport i ajuda per buscar-ne una altra; a mes em pot donar suport i ajuda en la vida diària i la social.
D’altra banda, aquest mateix any en que jo tenia exactament 19 anys vaig deixar d’anar amb la psicòloga i el psiquiatre que anava l’any abans ja que vàrem trobar entre jo i la família que m’estava fent anar fatal i em feia més mal que bé.
Em varen recomanar una terapeuta d’aquí a OLOT , que des d’aleshores em fa teràpia visual. Em va fer unes primeres proves i va dir que anés amb un metge de teràpies naturals que va fer-me més proves i m’està tractant realment el que tinc.
M’està ajudant molt. Estic fent moltes teràpies per poder millorar al màxim les meves dificultats i superar les que es puguin.
A més també aquí a OLOT van recomanar-me una fisioterapia fenomenal que també em va fer anar amb una persona que fa teràpia de la polaritat que també és fenomenal ja que tot m’està ajudant moltíssim.
Més o menys, ja fa entre tres i quatre anys que hi vaig i entre tot el que faig m’està ajudant moltíssim a superar o millorar les meves dificultats.
Quan vaig començar a anar amb el nou metge i estava molt malament, diferent, i ara he millorat molt. Per començar, em va fer anar amb una homeòpata a OLOT, també em va dir que fes Tomatis a Vic, i la teràpia visual a OLOT, i també que anés a una osteòpata a Girona i a fisioterapia a OLOT.
Apart d’això jo també anava a teràpia de la polaritat a OLOT.
L’any següent vaig continuar el Tomatis un temps fins que em van donar l’alta i a mes vaig seguir fent les altres coses.
I ara aquest any estic fent el mateix menys el Tomatis però em va dir que també fes balanç polar i ara ja fa temps que faig tot això i em va molt bé.
Estic molt contenta i feliç, estic conscient de les dificultats i veig moltes diferències en les dificultats abans i ara, i també veig moltes millores i això em fa molt contenta i amb moltes ganes de tirar endavant i millorar més.
D’altra banda ara estic treballant d’ajudant a la llar d’infants i faig varies activitats, com ara, teatre, que m’ajuda moltíssim amb tot i em va genial i fantàstic (gràcies a la persona que ho fa possible i al tipus de teatre que fa, “una gran ajuda”), faig gimnàstica a partir del ball, i ara des de fa un temps també vaig a tocar al tambor i també em va molt bé i genial, amb una gent molt maca i divertida.
Puc dir que ara em sento molt bé amb mi mateixa, ja que tinc tot el suport que necessito de la gent que em volta i m’ajuda i em dóna suport i així es van fent cada cop més petites les meves dificultats o cada cop més millorades.
Fins ara no sabíem exactament el que jo tenia i es pensaven que eren seqüeles del que vaig tenir de petita, cosa que no se sap, però sí que se sap què és el que tinc.
Deien que era DISPRAXIA però jo ara com que sóc més conscient de tot el que em passa i m’entenc una mica més puc dir que, pels articles que he llegit, el que més s’assembla a les dificultats que jo tinc és: TDC trastorn del desenvolupament de la coordinació.
Poso un exemple: em costa cordar-me els cordons de les sabates o fer llaços, em costa vestir-me (les espatlles i braços em queden agarrotats per l’excés de tensió que hi poso i també sempre em costa triar la roba) però vaig millorant. Tardo molt a menjar i me’n poso massa ja que no sé valorar el que em puc menjar. A vegades em faig embolic amb els coberts o agafo molt fort el llapis, també abans em costava molt ballar moltes vegades m’equivocava de costat o no coordinava bé mans, braços, cantons, etc. ; canvis d’humor, passar de no notar sensacions a ser hipersensible, de tenir sensacions desagradables en diferents tipus de roba o en menjar. Etc.
Aquí posaré una web on hi han diferents articles, exactament tres, que ho expliquen bé tot.
aquí esta tot explicat per qui ho vulgui saber ara jo soc molt feliç ja que vaig superant les situacions tant difícils, de petita, i ara, estic millorant aquestes i també altres dificultats, per que se que tot i tenir dificultats, no m’impedeix fer la vida a la meva manera i realitzar el que se fer sense desanimar- me per aprendre el que em costa, i millorar tot el que ja faig.
Ara se que estic pel bon camí, em relaciono amb gent fantàstica i desfruito de tot el que faig que m’agrada, de tot el que se fer, i de tot el que aprenc o em surt mes be o simplement be.
A qui a continuació, amb un resum molt resumit, he posat un article que jo vaig escriure fa temps.
val a dir, que hi ha agut coses que m’han ajudat a superar-ho que no les he agut de buscar, ni de demanar ajuda a ningú; Com és ara, l’esperit lluitador per superar-me, millorar i sentir-me millor persona; que això jo sempre ho he portat a dins meu i ja m’ha acompanyat de de ben petita.
El que ara vull comentar no m’és fàcil i potser no seran les paraules més adequades per dir-ho, però jo se que val la pena i per això seguiré endavant.
Per mi la vida ha estat (i encara ho és una mica), val a dir que cada cop menys, bastant difícil ja que la tinc força complicada.
Ser una persona buida no és fàcil i menys si l’entorn en el que et trobes per fer la vida (en aquell moment), no era (i encara a vegades ho és), ni comprensiu, ni que facin l’esforç d’entendre’t, ni de fer-te costat. (la família va a part per que és diferent).
Realment jo era una persona buida i a més amb algunes dificultats afegides pel que vaig tenir; I a sobre m’era molt difícil fer la vida si a l’entorn escolar em trobava que els Mestres a les circulars informatives pels pares, posaven “la nena no ho vol fer” quan realment era que jo no podia fer-ho, no em sortia i a vegades no ho sàvia fer.
A més també em vaig trobar que tant a l’entorn escolar com a l’entorn del lleure o a les diferents activitats que jo feia m’havia trobat rebutjada per l’entorn o a vegades encara que l’entorn no em rebutges i anés mínimament bé, jo m’hi sentia incomoda i una mica fora de lloc del pal “ que hi faig Jo aquí" i es clar, sempre sense poder-me respondre aquesta pregunta.
Tot i això jo no m’he rendit mai i sempre ho he seguit intentant sense perdre l’esperança a poder ser, val a dir que he tingut bastantes oportunitats, però de tot i això moltes han fallat.
Sé que vaig tenir molts problemes, però fins ara no ho he pogut entendre.
El que passa es que jo no em coneixia ni em sabia entendre i així feia que jo no pogués entendre el mont i a més que el mont no em pogués entendre, ni conèixer com a persona, bé, el que vull dir es que ells /es varen conèixer una idea equivocada de mi, que el no comprendre ni entendre es varen crear molts problemes, tant per ells com per mi que molts cops jo hi patia molt i segur que no tots els cops hi havia problemes, però tot i això jo n’hi veia pel sol fet de que jo no em comprenia prou i per això no sabia entendre el mont ni entendre i comprendre les persones, bé, el que vull dir, és que jo no em sabia posar al seu lloc i per això ells els hi era més difícil de posar-se al meu lloc.
Mira, m’ha costat molt comprendre el mont però si he arribat fins aquí segur que puc anar més enllà i encara més amb l’esperit lluitador que tinc.
Val a dir, que no tots els moments han estat fàcils i bons (ni tots dolents). El que vull dir: ja he dit que jo no sabia com prendre l’entorn i les persones, ni ells a mi tampoc, i per això hi varen haver alguns problemes i en alguna època vaig arribar a tenir tants problemes, maldecaps i coses incompreses tant per mi com per l’entorn i les persones del meu voltant, que jo vaig arribar a explotar i a perdre l’esperança de viure fins a rebentar i a pensar i a fer coses que ara se que no valen la pena; Fins arribar a pensar que ho pedreria tot, i no ser així, només perdre-ho casi tot del que jo feia en aquell moment.
A partir d’aquell moment vaig entrar en un estat de shock del qual de cap manera en podia sortir i el qual em feia veure-ho tot negre, sense sortida, sense solució, sense vida, ni vitalitat, ni ganes de fer res i amés totes les preguntes que jo m’havia fet a mi mateixa o m’estava fent en aquell moment, es quedaven i es varen quedar sense resposta (en aquell moment).
S’ha de dir que en aquell moment, vaig perdre algunes coses que jo abans havia millorat i tot això em va crear molta desil·lusió ( cosa que en aquell moment jo no sabia que era ni que volia dir allò). Com moltes altres coses que jo no sabia o no comprenia.
Val a dir que els meus pares m’han ajudat molt a fer aquest camí i a que tot això pugui ser possible, de ben segur que sense ells no l’haguera pogut fer i m’haurien quedat moltes portes sense obrir.
Al cap d’un temps d’haver-me passat tot això, un dia la meva mare va venir tota il·lusionada per que ella havia parlat amb una seva amiga que em coneixia a mi des de ben petita, per que el seu fill havia fet teràpia visual i li havia anat molt bé, i pensava que a mi també em convenia.
I aquí va ser on va començar tot el meu camí de millora en mi mateixa i en la meva persona.
Tal dit tal fet, així que l’amiga de la meva mare li va explicar de seguida la meva mare em va portar a una Óptica (la qual vaig encara ara actualment), i la noia aquella, la terapeuta, em va passar unes proves per saber com havia de començar el tractament en mi; Llavors però, a ella, li varen entrar alguns dubtes importants i em va fer anar amb un doctor naturista especialitzat en la part visual.
Val a dir que sense aquest doctor, jo no estaria aquí a on soc.
Aquest doctor m’ha ajudat molt ja que jo en aquell moment estava fatal i amb uns medicaments molt forts que ell me’ls va fer deixar només de visitar-me per primer cop; A la primera visita ja em va dir per fer moltes coses noves per mi(teràpies),
(a part de la visual), asclar, puc dir que les visites les fa molt llargues però, això és per que parla molt amb els meus pares i a mi em fa fer moltes coses.
Que si dibuixos, que si preguntes per respondre, que si escrits, jocs de memòria, tan gram, exercicis per la vista, i a més, parla molt bé, des del primer dia, va parlar-me de superar-me, i de que no penses en que no puc, que havia de pensar en que jo podia i puc, i intentar-ho fer tot, i si no, directament no pensar i simplement actuar i provar de fer-ho tot jo sola, també em va dir que havia de col·laborar més amb la família.
Llavors va ser quan ell ens va dir que jo estava molt tancada i que fent una sèrie de teràpies jo em podria obrir al mont.
Per començar em va fer deixar els medicaments que jo estava prenent i em va fer anar a l’homeòpata, també em va fer anar a l’osteòpata cranes acral que llavors jo hi anava cada més i ara hi vaig cada dos mesos o cada tres, em va fer anar a l’òptica que anava i vaig dos dies a la setmana, però l’any que be esta previst que nomes hi vagi un dia a la setmana i també em va fer anar a Tomates.
Tot i això aquell any jo anava també amb una fissió que m’ajudava i m’ajuda molt que em va recomanar que anés amb una noia que feia i fa teràpia de la polaritat i tot això m’està anant fantàsticament i tant jo com la gent del meu voltant em veuen més bé, sempre em diuen “quin canvi noia estes molt millor et veig diferent, no se, més madura, més guapa, més bé”
Per cert he de dir que jo també ho penso.
Com ho he viscut (Jo):
Home doncs és una mica complicat.
Jo al principi de tot, no sentia les olors, ni els sentiments, ni el calor i el fred, no sentia i/o no entenia algunes paraules o sorolls, i sentia converses sense entendre’n res de res, no sentir-te el cos de tal manera que si et punxen per una prova o et pessiguen no ho notes, és a dir no sentir el dolor, no saber ser persona i per ser algú haver d’imitar als de més, no tenir sentiments ni pensaments propis sempre sentir i pensar el que sen o pensa un altre, veure pla quan estàs en un cinema en 3d, o veure fosc si estàs mirant amb uns prismàtics, aixecar-se cada dia pensant en nomes que problemes del passat sense poder-los treure del cap, trobar-te en entorns que no convenen o que no t’hi sens còmode, i nomes trobar persones que no convenen o no t’hi sens còmode o a gust, sentir-te rebutjat per persones no et coneixen de res sense que et donguin l’oportunitat de conèixer-te, és a dir cada persona que vas per conèixer que et giri l’esquena i passi de tu, o els que et coneixen igual, no poder ser autònom en la vida diària per que sempre depens d’algú altre per fer les coses.
Sabeu que és tot això i que complicat era per mi tot això?
Però jo amb ganes i valentia ho he anat superant i encara em queda camí per fer però les ganes no les he perdut mai cada dia el que penso és en lluitar per fer un pas més cap a la millora de la meva vida per aconseguir el meu objectiu ser una persona del mont amb vida pròpia i manera de fer i ser pròpia de manera que jo em pugui conèixer i els altres també ho puguin fer i a més de manera que pugui trobar un lloc al mont, el meu lloc al mont, l’adequat per mi.
Jo, era així però de de que he fet tot això ara soc i aniré sent una altre persona molt diferent per que abans nomes era un cos i ara soc persona amb nom i cognoms i molt orgullosa de ser-ho: LA MARIA XUCLÀ FERRARONS. I estic oberta al mont (tot i que encara em queda camí per fer). Soc una persona que ara puc dir que estic orgullosa de mi mateixa per que cada dia que comença de nou quan m’aixeco del llit, quan em desperto ho faig amb valentia i orgullosa de ser com soc i qui soc i orgullosa de tenir aquest nom i cognoms tant bonics que son els que em pertoquen i que la meva persona el nom i cognoms i les millores em fan estar molt orgullosa de la vida i molt agraïda amb la vida i amb aquesta oportunitat que m’ha donat la vida per millorar, ser millor persona, i poder donar l’oportunitat a que els altres em coneguin i a que em conegui jo i coneixia el mont. Orgullosa de saber que cada dia estic millorant, i orgullosa de sentirem be cada dia que passa i de ser tant feliç i contenta i estar tant be.
Soc una persona que li han donat un bitllet d’avió i ha de trobar l’avió, el seient, i el destí, ha de trobar el seu lloc al mont i de ben segur que el trobarà per que no es rendirà en l’intent. Tot i que ara em faig més amb la gent i no tinc cap problema gros més aviat manies.
I com deia serradelles “catalans ja soc aquí” jo us dic “ humans i persones del mont ja soc aquí” “ara ja estic preparada per fer la vida i viure la vida”
ESPERO QUE US HAGI POGUT AJUDAR.
ÉS UN BON CONSELL: crec que jo, que tal i com diuen en un capítol de la mítica sèrie de televisió “els Simpson” “ de camí cap a la vida, feu autoestop i diuen, que per que nosaltres som així. I jo us dic, si ho feu així i de camí cap a la vida feu autoestop als problemes i als del passat, i digueu no als del present i futur, tindreu millor vida, més bonica, i més feliç. I si sou o intenteu ser vosaltres mateixos i cada vegada hi poseu un granet més per que així sigui, sereu millors persones.
Be, això nomes és un article que vaig a escriure fa uns dies, però per qui s’hagi llegit l’article de kulunka, son moltes i bastant complicades les meves dificultats però crec que explicar-ho aquí pot fer que d’altre gent que en tingui algunes de similars les pugui millorar igual que estic fent jo amb les meves.
Explicaré tot el que em va anar bé; és a dir des de que vaig començar totes les teràpies i metges naturistes que m’estan ajudant a tirar endavant i poder millorar les meves dificultats.
Segons com en veu el metge naturista, em va recomanant les diverses teràpies o ajudes que vaig realitzant. Ja fa anys que hi vaig i em va molt bé.
El primer any em va recomanar:
· Teràpia visual
· Osteopatia craneosacral
· Tomatis
· Homeopatia
A més a més, jo també com que m’ho havien recomanat i ja feia un any que m’anava molt bé, per que ja hi anava, anava amb una fisioteràpia una noia que ho fa fantàstic i m’ha ajudat molt; entre ella i la professora de teatre, em varen recomanar d’anar amb una noia que fa:
1. Teràpia de la polaritat (teràpia floral de bach).
2. Reflexologia podal.( dintre de la teràpia de la polaritat i algunes vegades dintre de fisioteràpia).
i tot això em va anar bé i m’està anant molt bé.
Aquestes teràpies les vaig fent encara tot i que ara ja he deixat de fer tomatis tot introduint hi la teràpia de balanç polar, ja que en vaig fer ne mes o menys un any i mig. (de tomatis).
En aquests casos tots els terapeutes i la meva família, mes els terapeutes, em fan també psicologia terapèutica per ajudar-me emocionalment mentalment i com a persona. Psicològicament; manera de fer, de pensar, d’actuar, de veure les coses, de reaccionar, de sentir, d’entendre la vida (el dia a dia). I moltes coses més. Etc. D’entendre les persones, els llibres, les noticies. Etc.
per que s’entengui les explicaré:
TERAPIA VISUAL: es una teràpia sobretot de la vista que sol servir per persones que tenen problemes de vista els quals no es necessari portar ulleres o lentilles. ( tinc una terapèutica meravellosa i fantàstica que m’està ajudant moltíssim).
· La teràpia visual ajuda en moltes coses, pot servir per arreglar problemes de mal de cap o posturals.
· També pot arreglar problemes de gent que no hi veu en 3D.
· Pot arreglar problemes de camp visual, em refereixo, com en el meu cas jo, abans d’anar a teràpia visual era un tipus de persona que no tenia camp visual vull dir, que nomes veia el que tenia a davant, però la vista d’Els cantons la tenia tancada i per veure-la havia de girar el cap cada vegada. També t’ensenya a obrir el camp visual.
· Pot arreglar problemes del moment dels ulls, hi ha persones que els gestos visuals, mirar amunt, avall, als costats, els ulls no els hi fa i per això si fan teràpia visual els hi pot ensenyar a fer el moviment d’Els ulls.
· T’ajuda a beure el contingut dels objectes; tal com és realment.
· I també a mirar de lluny i de prop els objectes per diferenciar el tipus de vista.
· Apart d’això també hi ha exercicis de teràpia visual encaminats a l’orientació visual o a l’orientació personal de les persones. Saber com anar a algun lloc, si es dreta o esquerre, el recorregut que has fet. etc.
· I alguns orientats als costats en general és a dir per aquelles persones que tenen descoordinació com és en el meu cas. És a dir: que jo quan vaig començar no sabia quina era la dreta i l’esquerre i ara ja ho se tot i que encara faig els exercicis per tal d’assegurar-ho.
· En alguns casos com és en el meu cas, per treballar la coordinació em fan diferents exercicis de teràpia visual entre d’altres:
· Un de passar per un banc caminant quan vas cap a un cantó hi ha la pilota que es belluga i has de fer el seguiment d’Els ulls mentre treballes la coordinació dels peus i el mateix exercici, quan vas cap a l’altre cantó mentre treballes la coordinació dels peus et fan treballar la vostè de lluny i de prop treballes la de lluny mentre el bellugues i la de prop quan t’acostes al paper que hi ha penjat a la paret, sense bellugar-te. Un altre, per treballar la coordinació de les mans, es posar-se un paper petit a cada ma i amb les dues mans al mateix temps arrugar el paper i també desarrugar-lo amb les dues mans al mateix temps i sense ajudar-se una ma amb l’altre. Per la coordinació ulls i mans, n’hi ha un que jo abans el feia molt i m’anava molt bé, es tractava de agafar amb una ma un palet llarg, i amb l’altre ma tenies unes boletes com de fer collarets i mentre aguantaves el pal amb una ma amb l’altre havies de col·locar la boleta dintre el palet.
· També hi ha exercissis per la coordinació de les mans: jo en feia uns amb una pissarra i dos bolígrafs de pissarra: en una pissarra dibuixava una línia al mig i hi posava quatre creus al mig de la línia després en la primera creu posava els bolígrafs acostats a la creu i mirant tota l’estona a la creu anava dibuixant “e”. En el segon feia el mateix però posava els bolígrafs allunyats de la creu i mirant la creu tota l’estona dibuixava “e” fins a arribar a la creu. En la tercera posava un bolígraf acostat i un allunyat i feia el mateix, i en la quarta exactament igual un acostat i un allunyat però el contrari que abans els costats i feia el mateix mirant la creu dibuixava “e”.
· També en feia un altre: dibuixant un punt en una pissarra a la mida del meu nas, agafava dos bolígrafs de pissarra i mentre mirava el punt tota l’estona havia d’anar dibuixant rodones lluny però cada vegada allà mateix.
· Un que l’he fet molt és el mateix però en comptes de dibuixar la terapeuta em posava una rodona i per obrir el camp visual jo tota l’estona havia d’anar mirant el punt del mig mentre havia de reconèixer mirar i tocar les lletres i números que tenia posats en cercle. Havia de reconèixer dir el numero o la lletra, dir el color i tocar-la.
· També per a la coordinació alguns exercicis com el de la pilota els feia sota una taula de equilibri.
· En feia un de passar la pilota a un company mentre llegia les lletres quan me la tornava i les deia.
§ D’altre banda, jo feia uns altres exercissis: els moviments rítmics i reflexes primitius que serveixen per integrar reflexes primitius i molts es fan a partís d’uns moviments rítmics. Alguns pel que m’han dit son per treure la por o calmar espants determinats. etc.
N’explicaré alguns que em serveixen per integrar la coordinació del meu cos.
¨ Un es estirat a terra de panxa avall poses un braç amunt i una cama arronsada i al cap a un cantó i anar canviant tot alhora braç cama i cap i fer ho unes quantes vegades.
¨ I l’altre es també posat a terra de panxa avall i el terapeuta et toca una part i tu l’has d’aixecar, primer et toca una ma o un braç o el cap, quan ja et surt et toca cama i braç, mes endavant cama i braç però contraris i al final cama i braç contraris però mentre t’ho toca has de dir alguna cosa i serveix per saber si has estat el cas saps que t’ha tocat i que t’ha preguntat.
¨ I així n’hi ha molts, com per perdre la por de tirar-te endarrere al terra, per gatejar, etc.
¨ Aquí poso una web sobre informació sobre els reflexes primitius. Així llegint aquest article es pot entendre una mica mes. També posaré una web sobre teràpia visual
HOSTEOPATIA CRANEOSACRAL: es tracta de moviments a partir del crani i el sacre per arreglar la postura de la persona. O així ho he entès jo a partir de que hi he anat alguns cops. Aquí deixo una web amb una mica mes d’informació:
http://www.centrokineos.com; no es la persona que he anat jo, però en aquesta web hi ha molta informació sobre el que és exactament i pel que fa se que es una teràpia que et treballen a traves de tocar-te i remenar-te el cos però sense fer petar els ossos. L’osteopatia cranial es basa en la gran capacitat de moviment d’Els ossos del crani d’un adult, denominada moviment respiratori primari. Aquest moviment és degut a la mobilitat del líquid cefaloraquidi, que produeix de 8 a 14 pulsacions per minut i que, al trobar-se en la medul·la, provoca la mobilitat d’Els ossos del crani i del sacre ( que aquesta és mínima). La exploració cranial consisteix en la escolta que l’osteòpata realitza amb les mans del moviment respiratori primari per determinar les alteracions del mateix, així com las alteracions de les estructures i ossos del crani.
En osteopatia, la manipulació cranial, està indicada en nombroses afeccions, com neuràlgies, rinitis, vertigen, desordenes neurovegetatius, etc. Abans de realitzar el tractament cranial, el terapeuta te que tornar la mobilitat a la columna vertebral i tractar totes les ficcacions trobades. ( aquesta ultima informació és treta del llibre “guia practica de les medecines alternatives “ del cercle de lectors.).
TOMATIS: a fer tomatis jo vaig anar a vic al centre de escolta de la Magda Mercé; per qüestions de que en aquell moment aquí a OLOT no n’hi havia pas encara.
El tomatis es treballa a partir de l’oïda electrònica, un aparell que exerceix d’autèntica bascula electrònica, creada pel doctor tomatis, amb l’objectiu de reeducar l’oïda per que pugui complir la seva doble funció: poder escoltar i recuperar la capacitat de aportar energia al sistema nerviós.
El tractament: a mes de les seccions d’escolta a través de l’oïda electrònica, també es fa servir altres recursos de el color o la teràpia floral, sempre utilitzats de manera integrada i en funció de les necessitats de cada persona.
Abans d’iniciar el tractament, es fa una entrevista informativa i una secció de diagnòstic a traves del test d’escolta i d’altres proves si es necessari. En funció del resultat, de la clínica i de la demanda de la persona es preveu el tractament a seguir o se l’orienta cap a altres teràpies que siguin mes adequades.
Objectiu: aquest tractament ens permet recuperar el cos com a instrument de comunicació i de llengua conduint fins un autèntic despertar amb harmonia i equilibri.
El so i el color correctament utilitzats es converteixen en un recurs important per activar o reactivar parts del sistema nerviós que per raons diversos han perdut el seu equilibri funcional.
Per progressiva harmonització i dinamització del cos ens condueix fins un equilibri i ordre fonamental que ens ajuda a millorar i utilitzar de manera mes operativa i eficaç els nostres propis recursos.
L’aprenentatge: les seccions d’escolta, tenen una incidència especial en el camp del aprenentatge perquè dinamitzen tots els integradors neurofuncionals que intervenen en el control del llenguatge.
El llenguatge implica una correcta utilització de totes les facultats relacionades directament amb l’escolta: desig de comunicar, desig d’aprendre, capacitat de relació, possibilitat de expressar els propis aprenentatges, descobriments, idees, vivències . etc
Les seccions d’escolta aplicades a l’àmbit del aprenentatge de les llengües, permeten resoldre tant problemes de lector-escriptura, comprensió lectora, comprensió en general, com comprendre llengües estrangeres.
“per aprendre una llengua estrangera, és necessari escoltar-la varies vegades per escoltar-la bé. És necessari captar-la, percebre-la, analitzar-la, en tots els seus paràmetres, modulacions, inflexions, entonacions, modismes, cadències i seqüencies. Per poder participar d’aquest univers lingüístic, també és necessari, entrar en la psicologia, vibrar amb els accents de la seva essència..... Fer nostres les cristal·litzacions del seu pensament. En definitiva, percebre les sotileses que tota paraula amaga. Per això és necessari ESCOLTAR “ad integrem” per que puguem finalment INTEGRAR el missatge que conté”.
Les seccions d’escolta:
· ajuden a la persona (nen o adult) a estructurar-se i equilibrar-se des de la part més profunda del seu ser, a la vegada que li permeten una correcte percepció de ella mateixa i del seu entorn.
· Son un catalitzador per l’aprenentatge en general i la organització personal.
· Desperten el desig de comunicació.
· Potencien el dinamisme, la pròpia seguretat, la creativitat.
· Proporcionen el sentiment de plenitud de vida.
· Milloren la capacitat de concentració, de expressió, i de comprensió.
· Faciliten la coordinació motriu.
· Contribueixen al benestar profund i al dinamisme de la persona.
· Donen la oportunitat de accedir al llenguatge.
· Desargollen la intel·ligència emocional.
· Fomenten la capacitat de raonament, la expressió oral i escrita així com la artística-musical. Informació treta del centre d’escolta Magda Mercé de vic; dels follets de propaganda que donen al centre.
Com a persona que vaig fer tomatis molt de temps, puc dir-ne moltes coses, per començar el primer dia que hi vaig anar em varen fer una prova per saber quin tipus de tractament necessitava jo. La secció de la prova no va durar molt, i em varen fer varietat de tests d’oïda. Que consistia en: vaig arribar i em varen fer passar en una sala petita on em varen posar en un quartet on em varen posar uns cascos i una noia des de fora del quartet em preguntava i jo primer li havia de dir si ho sentia per una orella o per l’altre i com ho sentia els pitos que sentia i ella feia la valoració, mes tard quan va acabar la primera valoració va venir-me a girar els cascos i em va fer una valoració on jo li havia de respondre si ho sentia per una orella, per l’altre per totes dues o per darrere el cap. quan vàrem acabar aquesta valoració ultima ella ja va tenir tota la informació i primer em va fer passar a mi en un despatx per explicar-me mes o menys i després ens va explicar a mi i els meus pares el tipus de seccions que faria jo, la durada de les seccions i la quantitat de seccions per la primera vegada; també ens va explicar en que consistien les seccions del tractament i també ens va dir que les volia combinar amb algunes seccions de pintura.
A mes vaig haver de fer varies seccions. La primera vegada em va fer anar per setmanes de seccions una per dia es a dir que hi anava de dilluns a divendres cada dia, les seccions eren de tres quarts d’hora mes o menys i consistien en escoltar musica clàssica variada que podia tenir diferents durades per que eren trossos que pot parar i engegar ella sola que es pot tallar i enganxar la musica tota sola i que es barrejada, els cascos de la musica consistien en uns cascos normals que tenen una caixeta que quan te’ls col·loques queda posada just a sobre el cap. En la secció te dues parts la mateixa musica te la posen dues vegades i pots comprovar una lleugera diferencia entre la primera i la segona en que es nota per que a la primera s’escolta la musica sola i a la segona es nota que la caixeta del cap funciona i fa la seva feina ja que per algunes persones com ara jo al portar fent unes quantes sessions ho vaig començar a notar ja que tenia lleugerament una mica de mal de cap al funcionar la caixeta. Per altre part, mentre estes escoltant la musica fent la sessió, es pot fer varies coses d’entreteniment com ara llegir un llibre, fer un dibuix, un puzle, pintar una mandala, dormir, que en aquest cas quan acaba la sessió el terapeuta ja et desperta.
D’altre banda també hi ha les sessions de pintura, que a mi me’n varen fer varies i no totes iguals. La primera que em varen fer em varen fer posar una bossa de escombraries en forma de bata per no embrutir-me, em varen fer anar en una sala gran on hi havia col·locada una taula al mig ja recoberta de papers de diari on m hi varen posar pintura al cim i em van dir que consistia en amb les mans anar pintant els papers de diari com volgués jo per desfogar-me d’altre banda però la terapeuta m’anava guiant sobre el que jo havia d’anar fent amb aquella pintura sobre tot tenia diferents colors en que els havia de barrejar. Mes tard m’hi va introduir un tros de fang el qual li vaig poder fer el que jo volgués tot i que primer la terapeuta em va dir que el fes picar damunt la taula per treure tota la ràbia meva. Després vaig poder fer tot el que belgues fer amb el fang fins que finalment em va posar pintura per barrejar amb l’altre i una per barrejar amb el fang també amb les mans, i després al final de tot em va dir que barreges tot el fang amb tota la pintura.
Aquesta sessió es va acabar aquí tot i que sessions de pintura com aquesta, recordo haver-ne fet una altre d’igual però mes endavant en el tractament de tomatis que vaig fer jo.
D’altre banda però, vaig fer altres sessions de pintura diferents, en recordo una que me la va fer amb lla pisos de colors i un full normal en blanc al seu despatx la meva terapeuta, en aquesta sessió ella m’anava dirigint però anava encaminat a la meva persona de manera que el paper era el meu cos i per les indicacions que em deia la terapeuta, tot el que ella em feia dibuixar i/o pintar en el full de paper després em passaria o se m’arreglaria en el meu cos, no ho vaig acabar d’entendre però pel que vaig averiguar algunes de les coses puc dir que varen ser ven reals i vaig arreglar i millorar moltes coses en mi. Per exemple, em va fer imaginar que una part del paper era la meva esquena i em va fer pintar tota la columna amb el color negre i dibuixar hi una rodona i des pres hi vaig haver de posar mes colors i llavor uns dies després em vaig sentir la meva esquena una mica mes lliure.
D’altre banda amb el tema de les sessions del tractament de tomatis, el nombre de sessions i el tipus i tot depèn de la persona però en el meu cas, la primera tongada que vaig fer, va ser de setmanes senceres repartides en dues separades per un espai de temps entre l’una i l’altre, després al cap d’un temps en vaig haver de fer unes varies de tres dies seguits, esperant un temps entre mig entre sessions de tres dies i sessions de tres dies, i al final en vaig fer algunes de una sessió d’un dia, es parar un temps una sessió d’un altre dia. Etc. Algunes d’aquestes van anar acompanyades de seccions de pintura però no totes.
HOMEOPATIA: la homeopatia és un mètode terapèutic empíric, que tracta els malalts amb aquells remeis, que subministrats a una persona sana en quantitats mesurables, li provocarien símptomes similars als que pretenem curar en el malalt. Això se’n diu similitud. Abans de ser administrada homeopaticament, tota la substancia ha d’haver set experimentada en persones sanes i en dosis baixes i repetides.
Podríem definir la homeopatia com un mètode terapèutic que aplica la llei de la similitud, fent servir sempre les substancies medicamentoses en dosis infinitesimals. Bàsicament, la homeopatia reconeix la capacitat, innata en qualsevol organisme, de mantenir-se sa gracies a la seva pròpia força vital, que actua regulant les seves forces vitals, que actua regulant les seves funcions i reaccionant casi de forma automàtica davant de les agressions externes, sempre amb un únic objectiu: restablir la salut.
Patogènies: per a la homeopatia, la patogènia és la descripció dels quadros de símptomes que han set induïts per una determinada substancia farmacològica activa en una persona sana.
Hi ha dos maneres molt diferents de tractar els símptomes: amb al·lopatia un símptoma és allò que s’ha d’eradicar, amb homeopatia pel contrari, es considera que els símptomes son una manifestació reactiva i al mateix temps, defensiva del cos. El metge homeòpata observa els símptomes, però analitza també les reaccions del cos a l’entorn, el caràcter del pacient i la seva constitució. I investiga les causes que han pogut influir en l’aparició de l’en fermetat. La suma de símptomes observats i de les patogènies experimentades esta recollida en la matèria medica homeopàtica.
Principis generals: el procediment és la comparació entre el cuadret clínic que presenta el pacient i el de la patogènia. No hem d’oblidar, tot i això, l’interrogatori segons la clàssica semiologia, per obtenir el diagnòstic del síndrome que sempre poc ser útil, tot i que no sigui suficient per triar el remei homeopàtic. Es necessita per això, amés del quadre clínic clàssic i dels signes patognòmics de la malaltia, els del model de reacció individual del pacient, els seus ritmes biològics, les seves modalitats de engravament o millora, els seus desitjos, les seves eveccions, i les seves preferències.
Es tracta doncs, de una aproximació terapèutica individualitzada. Aquesta és una altre de les diferencies radicals davant a la al·lopatia que tendeix sempre a classificar els malalts per grups de malalties aplicant el tractament de manera generalitzada. En homeopatia, per el contrari, una vegada arribats a la classificació de l’en fermetat, s’ha d’investigar escrupolosament la reacció individual del pacient, o sigui, hi ha d’haver d’alguna manera com manifesta aquest pacient la malaltia. El treball és molt mes complicat, però a mes, més satisfactori i mai pot arribar a ser rutinari.
Signes patògens de la malaltia___15: per l’anàlisi d’Els símptomes, la homeopatia agafa de la semiologia tradicional els signes físics, els generals, els funcionals, i els etiològics i com a semiologia pròpia, afegeix els patognomònics, considerats per la medecina homeopàtica com els signes del comportament personal del malalt, que completen les anteriors. Les principals son:
· Les modalitats que sumen a els símptomes físics i als generals. Son els que agreugen o milloren segons circumstancies externes, com calor, fred, nit, dia, o estiu. Poden ser de ritmes, de ambient, de posició, psíquics .etc.
· Els signes funcionals subjectius segons la sensibilitat del malalt: els seus desitjos, les seves aborcions, la lateralitat dels símptomes, la simptomatologia sexual, la son, etc. En definitiva les sensacions subjectives del malalt.
· Els signes etiològics del malalt, però no com a causa infecciosa, si no circumstancialment, com mitjans o impactes emocionals, o sigui factors climàtics, influencies alimentaries o tòxiques, traumatismes, entre altres factors.
Jerarquització dels símptomes: en homeopatia pot arribar el remei individual per el pacient, els signes han d’ordenar-se jeràrquicament, o sigui, han de ser ordenats de creixentment, segons quina sigui la seva importància al diagnòstic i en la semiologia homeopàtica, per aquest ordre: símptomes etiològics, símptomes psíquics, modalitats, símptomes generals i símptomes locals.
La homeopatia actua regulant el cos malalt. No suprimeix els símptomes de la afecció, sinó, estimula l’equilibri funcional i fa desaparèixer de forma totalment progressiva i gradual la malaltia, de manera natural i nociva. Aquesta acció terapèutica sempre segueix la mateixa trajectòria: va de dintre cap en fora, des de els òrgans mes importants fins els menys importants, i sempre en ordre invers al que s’ha fet en l’aparició dels símptomes, el que produeix una sensació de benestar general que indica que el recorregut es l’adequat.
Característiques morfològiques de la persona: la concepció homeopàtica del ser humà es global: la persona és un ser espiritual, mental i físic; per això, el tractament homeopàtic no elimina tan sols l’enfermetat del cos, sinó que reforça i harmonitza la font d’energia de la vida. Les diferents experimentacions amb substancies actives, han posat de manifest que no tots els subjectes sans reaccionen igual a estímuls farmacològics idèntics. Uns demostren pocs símptomes, tot i després de dosis ponderades de les substancies; un grup majoritari presenta símptomes i reaccions similars; i altres presenten un quadre molt complet i vistos. Aquests últims son els que es diuen tipus sensibles, en els que es troba sempre un comú denominador que Abarca diferents aspectes: el morfològic, el temperamental, i les tendències mòrbides. Les característiques morfològiques son potser les mes importants, o, quan menys, les mes constatables, per lo que han sigut estudiades per separat i detalladament. La classificació mes acceptada de tipus, que mai es dona en estat pur, es la següent: (aquí nomes he posat un resum amb els títols).
· Constitució sulfúrica
· Constitució carbònica
· Constitució fosfòrica
· Constitució fluorica (informació treta del llibre guia practica de les medecines alternatives del cercle de lectors).
Homeopatia: de que consta la visita puc dir que l’homeòpata que vaig jo fa les visites molt llargues, per començar al entrar a la consulta et comença a fer preguntes de tot tipus, com dorms com vas de ventre, si menges massa o poc o normal, que menges, si veus prou aigua o no si t’has trobat malament tot el temps que has estat entre la visita anterior i la d’aquell moment i explicar exactament el que ha passat en cas de que hagi passat alguna cosa, i així anar explicant tot el teu dia a dia i la vida tant la social com la general com la diària. Per altra part també et fa treure la roba i et fa un valorant general, et mira la boca la laringe les orelles t’escolta amb un fonendoscopi, si es diu així cosa que no se, no soc gens experta en aquest tema, et pesa i et mateix i seguidament et diu si no t has deixat res per dir llavors et fa tornar a posar la roba, et fa un resum de la visita et diu quin dia et tindrà el tractament i ja s’ha acabat la visita, lla vos es va a secretaria a pagar i dies després a buscar el tractament on uns quants medicaments son de farmàcies i altres de botigues naturistes.
I després s’ha de seguir el tractament fins a la propera visita tot i això a mi em sol dir que mentre faig el tractament passades dos setmanes del tractament li comuniqui d’alguna manera el meu seguiment del tractament.
Teràpia de la polaritat: considera que tant les malalties de la ment com les del cos físic van acompanyades de bloqueig de la pròpia força o energia vital. La energia vital, és en la seva acció, on resideix la base de tota l’acció curativa terapèutica. En la teràpia es pot diagnosticar quins camps energètics estan bloquejades i quins son els recursos energètics del pacient. Amb el tractament adequat podem de nou restablir el lliure fluid de la energia facilitant el procés de recuperació i curació del pacient.
El terapeutes entenen la salut com: “el resultat de que l’anima trobi una lliure expressió a traves del cos i la ment”.
Aquesta teràpia consta de quatre parts diferents que van relacionades entre si que son: el treball corporal, el yoga de polaritat, la dieta depurativa i el procés psicocorporal.
· el treball corporal: son un sistema de tocaments o manipulacions de diferent grau per poder equilibrar i restablir el fluid del sistema energètic treballant a diferents nivells: sistema estructural, sistema nerviós i craneo-sacral. Aquest tractament es realitza durant les seccions i és la base de la teràpia. ( com això és el que realitzo jo en seccions periòdiques no explico mes però per a mes informació o per trobar mes detallada aquesta poso aquí una web d’informació: http://www.terapiadepolaridad.com a mes del tractament quan vaig amb la terapeuta de la polaritat, també em fa teràpia floral de bach que explicaré en un resum.
Teràpia floral de bach: els remeis florals del doctor Edward Bach son 38 substancies que es prenen per via oral i serveixen per curar els estats mentals negatius que poden afectar als homes. Cada una d’elles és útil per un tipus de problema determinat, com la por, impaciència, debilitat o des aliment entre d’altres.
Desarrelament del sistema: aquest sistema o conjunt de remeis es compon de 38 elixirs de flors i de una formula apart que es diu Escua Remet o remei de rescat. La majoria de les flors de que es fan servir son silvestres, excepte la vida i l’olivera; algunes son cultivades, o híbrids, moltes es troben als costats dels camins, en els boscos o inclús en la ciutat, però totes son de molt rara localització i baries d’elles estan protegides. Dels 38 elixirs, un no és exactament un extracte floral, ja que s’elabora a partir d’un brot; i un altre, l’aigua de roca, és l’únic que no prové del mon vegetal, doncs es prepara exclusivament partint d’aigua pura. Bach va classificar aquests remeis en set grups que s’ordenen de manera general segons els conflictes que ens afecten.
1. Por:
· Heliantem: el remei d’urgència per casos desesperats; en accidents o malalties de cop, quan el malalt esta molt espantat o terroritzat; o si la condició és bastant greu com per causar inquietud al malalt.
· Mimulo o almizcle: por a les catàstrofes del mon, a la malaltia, al dolor, als accidents, a la pobresa, a la foscor, a estar sol, a la desgracia. Les pors de cada dia.
· Ceracifera: por de la ment a cansar-se, a que la abandoni la raho, a realitzar coses temudes i horribles, indesitjables i perjudicials, com el suïcidi.
· Alamo temblon: tambors petits desconeguts, amb els que no hi ha explicació ni rahó, terror davant alguna cosa paorós, que encara ha de passar, sense que se sàpiga que és.
· Castaño rojo: per qui ha deixat de preocupar-se per si mateix, però pot sofrir molt per les persones a les que estima, anticipant desventures que puguin passar-los.
2. Incerteses:
· Ceratostigma: per qui no te la suficient confiança en si mateix com per agafar les seves pròpies decisions.
· Scleranthus: per qui son incapaços de decidir entre dos coses, inclina’t-se primer per una i després per l’altre. Solen ser persones tranquil·les, callades, que sobreportes soles la seva dificultat, doncs no se senten inclinades a dialogar.
· Genciana: per qui es desanima fàcilment, pessimistes davant els obstacles.
· Aulaga: per situacions de desesperació per motius greus que semblen insuperables.
· Hojaranzo comun: per qui sent que no te força suficient per, mental o física, per portar la carrega de la vida quotidiana sobre els nombrós.
· Avena silvestre: per qui desitja desfruitar de tot el que esta fora del seu abast i viure la vida al màxim, tenen grans ambicions però cap vocació que sobresurti davant les de més.
3. Falta d’interès per les actuals circumstancies:
· Clemàtide: per els somiadors i endormiscats, mai totalment desperts, sense gran interès per la vida.
· Mareselva: per els que viuen massa en el passat, enyorant algú que s’estimen o una època passada de major felicitat o recordant ambicions que no es van fer realitat.
· Rosa silvestre o escaramujo: per qui viu amb apatia, resignats a passar tota la vida tal i com bé, sense esforçares per millorar les coses i trobar content.
· Olivo: per qui ha patit molt mental o físicament i es troben exhausts, sense forces per fer res a la vida.
· Castaño de indias: per qui no pot evitar pensaments, idees o arguments preocupants que no desitgin que entrin en les seves metes.
· Mostaza blanca: per qui esta exposat a temporades de “melancolia” , o desesperació, com si estiguessin coberts de sambres un núvol negre freda que oculti la llum de la vida.
· Brote de castaño de indias: per qui no treu tot el profit de observar i experiència i el hi costa feina i temps aprendre les eleccions de la vida quotidiana.
4. Soledat:
· Violeta d’aigua: per qui, en la salut o en la malaltia, tenen la soledat.
· Impaciència: per els que son de pensament ràpid, ràpids en la acció i que desitgen que tot es faci sense vacil·lar ni retratar-se.
· Brezo comun: per qui estan constantment buscant la companyia de qualsevol persona, doncs els hi resulta necessari discutir els seus assumptes amb els de més, qualsevol persona que sigui.
5. Hipersensibilitat a les influencies i opinions:
· Agrimònia: per persones jovials, que amaguen els seus problemes darrere el bon humor, a les que els hi disgusta ,les discussions fins el punt de renunciar a moltes coses amb tal de evitar-les.
· Centaura: persones callades, tranquil·les i suaus, que es desviuen per servir als de més.
· Nogal: per a qui te ideals i ambicions ben definides a la vida i les compleixen, però es veuen temptats de apartar-se de elles davant les solides opinions de la gent.
· Acabo muerdago: per els que es veuen freqüentment atacats per pensaments com la enveja, els gelós, el rancor, la venjança, i la sospita.
6. Abatiment o desesperació:
· Alerce: per qui no es considera tant bo o tant capacitat com els que el rodejant, que esperen el fracàs, i per això no s’arrisquen ni s’esforcen per tenir èxit.
· Pino silvestre o pino albar: per qui s’acusa a si mateix, inclús quan alguna cosa no li surt prou bé, pensen que podien haver-ho fet millor i mai estan satisfets dels seus esforços.
· Olmo: per qui beu sobrepassades les seves capacitats en la vocació de la seva vida, en moments de depressió, i esperen fer alguna cosa important en benefici de la humanitat.
· Castaño dulce o comun: per quan estan gran la angoixa que sembla absolutament insuportable i nomes queda la destrucció i el aniquilament.
· Estrella de belen o Leche de gallina: per els que estan molt deprimits per circumstancies que produeixen una gran “dedica” al moment, com el cop de una noticia greu.
· Sauce: per qui ha patit una adversitat o una desgracia i els resulta difícil acceptar-la sense queixes o ressentiments per que jutgen la vida per l’èxit que aporta.
· Roble albar: per qui es debat i lluita denotada ment pel seu benestar o les coses de la vida quotidiana, intentant una cosa rere una altre, tot i que el seu cas sigui desesperat.
· Manzano silbestre: per qui no s’accepta tal i com és per un problema físic o psíquic i senten com si hi agües al voltant d’ells alguna cosa no molt net.
7. RESCUE REMEDY O REMEI DE RESCAT: a mes dels 38 remeis, Bach va elaborar aquest últim remei, l’únic preparat compost per varies flors. Te la propietat de minimitzar estats d’emergència, com nerviosisme, situacions complicades, males noticies, proporcionant a la persona una millor capacitat de reacció per tornar a la normalitat. Està elaborat amb cinc dels remeis florals: estrella de belen, impaciència, clemàtide, cerífera, i heliantem.
(està tret del llibre guia practica de les medecines alternatives del cercle de lectors).
Teràpia de la polaritat: la teràpia de la polaritat es basa amb els pols positius d’energia del cos de les persones i serveix per equilibrar els dos pols.
En la primera secció et fan una valoració. Totes les seccions però, son iguals. Consten d’una part en que fan estirar el pacient en una camil·la i li posen uns filtres de colors sobre la panxa, varies vegades fins a tenir tots els necessaris o correctes, després et passen com un martellet petit per dintre l’orella dreta i per fora i també per sobre el cap. Després et diuen el que t’han tractat, i si es una de les seccions rutinàries en que has millorat i et preparen unes ampolles d’aigua amb l’energia dintre que te les has de prendre duran els dies entre una visita i l’altre, la quantitat d’ampolles depèn del que els filtres donen d’informació del teu cos. Així bevent les aigües es mes o menys com les seccions però mes ràpid i així vas equilibrant el teu cos.
Aquest és el meu punt de vista i en aquest cas tota la informació que es pot donar ja que no n’existeix més.
Fisioteràpia: la fisioteràpia és una de les ciències de salut dedicada a l’estudi de la vida, la salut, les malalties___15 i la mort del ser humà des del punt de vista del moviment corporal humà, es caracteritza per buscar el desarrelament corporal adequat de les funcions que produeixen els sistemes del cos, on el seu bon o mal funcionament, repercuteix en el moviment corporal humà.
Intervé quan el ser humà ha perdut o es troba en risc de perdre o alterar de forma temporal o permanent el moviment adequat i les funcions físiques per mitjà de tècniques científiques demostrades.
Ciència de tractament a partir de mitjans físics. És un tractament per la naturalesa o també tractament fent servir agents físics i massatges relaxants.
Funció assistencial: relació que el fisioterapeuta té amb una societat, sana i malalta amb la finalitat de prevenir, curar i curar per mitjà de l’actuació i tècniques pròpies de la fisioteràpia. El fisioterapeuta estableix una valoració prèvia i personalitzada de cada malalt i emetre el diagnòstic fisioterapeutes, que consistirà d’un sistema d’avaluació funcional i un sistema d’avaluació de registre i historia clínica de fisioteràpia, en funció dels cals es plantejarà un objectius terapèutics i en conseqüència dissenyarà el pla terapèutic fen servir per això els agents disciplinaris propis i exclusius de la disciplina.
Sense dubtes la principal eina és la ma, i com conseqüència, la teràpia manual. Així:
· Massoteràpia: aplicació de diferents modalitats de massatge, com el massatge terapèutic, el drenatge limfàtic manual, .etc
· Cinesiteràpia: o teràpia del moviment.
· Manipulació vertebral i d’articulacions perifèriques.
· Exercissis terapèutics
· Reeducació postural global
· Control motor
· Mobilitzacions articulars, neuro-sanguínies, facials i viscerals
· Estiraments analítics a fisioteràpia: maniobres terapèutiques analítiques en el tractament de patologia musculo-esqueletica
· Mètodes manuals de reducció del to postural
· Mètodes manuals de desobstrucció de la via aèria: fisioteràpia respiratòria.
· Gimnasia miastènia hipopresiva
· Bandatge funcional
· Fibra lisis diacutanea
Cada setmana (des de ja fa un temps); jo realitzo sessions periòdiques d’un cop per setmana a un fisioterapeuta. Vaig a una consulta privada. Durant la sessió em fa varis exercicis però es pot dir que les sessions van variant i no sempre son iguals, tot i que son semblants. Moltes vegades per no dir cada vegada primerament em sol dir que em tregui les sabates i les bruses tot i que em diu que me’n deixi una, si més no és que abans no ho he comentat en res però totes les persones que em fan treball corporal m’ho solen dir ja que soc hipersensible.
Moltes vegades em sol fer primer una ullada per enfocar la secció, tot i que no sempre. Després em sol fer tractament el qual em fa posar sobre la camilla on em fa tractament a base de massatges i pel que suposo reeducació postural (cosa que no se), algunes vegades també em fa fer alguns exercicis els quals em posa una estora amb un pal al mig algunes vegades un on hi he de col·locar la columna al mig i d’altres un altre on hi he de col·locar els cantons de l’esquena però no la columna, altres vegades em fa exercicis de posar-me una pilota mitjana a l’esquena, d’altres em fa posar una pilota petita sobre el peu fer un petit massatge i fer el mateix amb l’altre peu, i a vegades em fa exercicis amb una pilota grossa o de pilates. Alguna vegada també m’ha fet fer exercicis d’equilibri sobre una taula d’equilibri.
Per començar puc dir que tenir TDC no és gens fàcil, i se que moltes persones en el meu cas i en les meves dificultats, tirarien la tovallola, plegarien i no farien res o farien un altre tipus de tractament el qual els estancaria a quedar-se parats sense poder-hi fer res i anar més malament que bé.
Dons amb això puc dir que si poso tot això és per que les persones amb TDC o dificultats similars puguin adonar-sen que tirar la tovallola no és la solució que si no la solució en primer lloc està en trobar aquest camí, però de totes maneres, si no poden (per qüestió econòmica, per creences, o per altres causes), les encamino a que cada dia quan tinguin alguna d’aquestes dificultats, o altres semblants o les que siguin, que segueixin lluitant sense tirar la tovallola, que diguin jo puc, com jo ho he fet i ho estic fent cada dia i que ho intentin encara que els hi sigui difícil, i que si és el cas que en alguna cosa per molt intentar-ho cops no surt, doncs que arribin a dir “Bueno, no em surt però és igual”, soc així i ho accepto i a més si això no em surt no vol pas dir res, jo seguiré lluitant per tot lo altre que em costa fins a aconseguir que em surtin o millori el màxim de dificultats o problemes possibles i fins a posar un somriure a la meva vida.
Que en lo del somriure en el meu cas ja ho he fet i ho faig cada dia que puc, però el caràcter i l’anima poden variar segons la TDC, i en això jo ja me n’he fet molta idea de coses, des de que he trobat el camí, des de que he lluitat i lluito per aconseguir el millor resultat possible i des de que soc perseverant que per això he trobat la informació de la TDC i l’he acceptada per que amb el caràcter fort i valent es pot acceptar amb un somriure gros cada dia i tirar endavant i lluitar cada dia per a la millora.
Tot i que val a dir que moltes vegades és molt complicat i si no tens un caràcter fort pot ser molt complicat en moltes coses i això val un esforç i tot comença per entendre-ho i acceptar-ho.
En això últim de que es complicat i necessites un caràcter fort, vull dir tenir voluntat d’un mateix, em refereixo a moltes coses com ara a els tractaments que he posat no nomes per mi van molt bé, però a vegades poden ser molt complicats, i tenir voluntat i caràcter fort ajuda moltíssim a passar aquests moments més bé i no tant durs, en quant a la vida diària també dic el mateix i per últim en la relació als de més ja que això pot ser un tema molt complicat i si bé per mi ho era moltíssim i encara ara ho és una mica a vegades amb la gent que em cau bé i m’hi relaciono sento que no els entenc, com si jo estigues fora de la conversa o etc., i tal com he dit en això i en tot el que més m’ajuda és tenir un caràcter fort, molta voluntat i perseverança, moltes ganes de tirar endavant de lluitar i no tirar mai la tovallola per res
Per cert faig un apunt que moltes vegades em trobo cansada o malament adolorida o això però amb el caràcter fort, la voluntat i la perseverança no he deixat mai de fer res, encara que m’hagi sentit rara.
Aquí poso un text que vaig posar fa dies el facebook i el poso per ajudar i per que em va agradar molt el que vaig posar i com em va quedar escrit.
Moltes persones es queixen de la seva vida, de tot el que han de fer. No veuen els colors, ni senten les olors, ni s’adonen de les petites coses que ens dona la natura o simplement de el preciós somriure d un nen petit o fins i tot el tacte de l’herba del jardí. Poden estar cecs o simplement no tenir la vista prou bé. Però no saben la gran sort que tenen, no saben fins a quin punt podrien arribar a ser feliços si deixessin de preocupar-se per tonteries i es limitessin a viure la vida. Només els que realment sabem que és patir, els que sabem que és haver de reprimir les ganes de fer un munt de coses, els que hem tastat quin gust té la por de veritat, els que voldríem fer moltes coses i algunes no les podem fer o simplement ens costen o ens surten diferent o ens es mes complicat fer les, només nosaltres ens podem queixar. Ens podem queixar i no ho fem. Lluitem i no ens rendim per aconseguir millorar al màxim i per aturar la tristor la ràbia i la por i per posar un somriure gros i fort a la nostre vida sempre ens esforcem per ser optimistes davant les nostres dificultats. I encara donem gràcies per poder ser on som, per poder viure cada dia encara que no de la manera que voldríem. I si, tot això algun dia s’acabarà, però mentrestant, què?
Tenir el privilegi de gaudir la vida, estimar-la i viure-la, donar gràcies de veure els arbres, els núvols i el mar com ningú ho veu, és molt maco, però et pot costar molt car. ( es especial i complicat però de ven segur que fer ho i aconseguir ho...) val la pena
MOLT!!!!!!!!!
Millores que he fet: de ser hipersensible a ser hipersensible, el traç en dibuixos, la vista i la precisió, algunes coses de la coordinació del tot i algunes una mica, el meu autoconeixement i autovalorament, l’acceptació de mi i les meves coses, el cordar-me els cordons abans no podia i ara puc una mica, el retallar igual abans no podia i ara puc una mica, en la majoria de coses de la vida diària ara puc una mica i abans necessitava una persona sempre al costat que m’estigués ajudant o fen-me’n algunes. En entendre les converses de la gent del meu voltant abans no entenia pràcticament res o res i ara entenc la mitat o casi tot el que parlem, entenc mes vocabulari que abans, comprenc les meves dificultats i les accepto de manera que abans com que no era així moltes vegades havia tirat la tovallola i ara no ho faig mai sempre lluito per fer tot el que em costa per entendre si no ho puc fer o per poder-ho fer si es el cas, psicològicament ara m’entenc més de manera que quan tinc algun baixons o estic depressiva em poso tranquil·la fins que se que ja em passarà i que és normal abans em posava nerviosa i molt i a més no ho entenia ni jo ni els de més, tot i que això em passa cada vegada menys abans em col·lapsava molt sovint sense saber que fer ni poder fer res i ara en canvi quan em col·lapso m’entenc mes i a més puc continuar fent coses el col·lapse no m’ho impedeix tot i que encara no entenc per que em col·lapso. Tal com he dit abans he millorat molt en el vestir-me, de petita en les coses de la vida diària necessitava sempre l’ajuda d’un adult per fer-les, però ara coses com el vestir-me l’he millorat molt tot i que tardo molt a vestir-me i em canso molt i sobre tot la part de braços, mans i espatlles, sobretot i també part de l’esquena, abans no ho podia fer i la millora és que ara ho puc fer, també he millorat molt en entendre la meva vida diària és que abans no m’entenia els problemes o dificultats i quan em posava despistada uns segons seguits, quan me n’adonava em posava molt nerviosa i en canvi ara, quan em passa això, quan ho noto que m’està passant em dic tranquil·la que ja passarà, o quan ja m’ha passat no em poso trista sinó que em dic “és normal, això és part de la meva vida”. També abans moltes vegades en haver de fer coses de la meva vida diària, m’era molt més difícil que ara, per que tenia uns tremolors a braços i mans que en tenia molts i seguits i m’impedien fer-ne moltes, doncs bé en això he millorat molt, casi no en tinc, puc fer moltes mes coses de la vida diària jo sola, encara que algunes no em surtin com jo voldria i ja me n’he fet la idea, ara com he dit, d’aquests tremolors, casi no en tinc, però si en algun moment en tinc algun, que és molt d’en tant en tant i en tinc bastant pocs, casi cap, jo em dic tranquil·la que ja et passarà, reposo una estona, i segueixo fent el que estava fent abans. També he millorat molt pelar fruita he passat de que em costava per que havia de fer molta força i sem cansava molt les espatlles, braços, mans i esquena d’aquesta part, a que ara no he de fer tanta força, i tot i que encara aquesta part del cos se’m cansa molt no sem cansa tant com abans, tot i que val a dir una cosa, que aquesta part que com he dit se’m cansa, se’m cansa per tot el que faig, més pel que em costa.
Hi ha molts llibres sobre tot això però jo en poso alguns que m’estan ajudant molt i al mateix temps agradant molt del que tracten. I un és: ORGANÍZATE de Pilar Auguet Agustí de l’editorial MetodeA. Podria posar alguns altres llibres com: mi niño no es un problema, mi niño tiene un problema. Hi ha molts més llibres però jo només n’he volgut posar alguns. D’altres ja els vaig posar a l’altre part del block.
Per part del problema que estem explicant; be, la dificultat, ( la meva), com a últim apunt, vull posar que no és un problema que es pugui observar a simple vista, no per que, jo m’he trobat molts cops que quan ho he explicat a persones per que sàpiguen de que va i em puguin ajudar, doncs algunes m’han dit “ tu ets una persona normal no sembla pas que tinguis un problema, ja el deus haver superat sembles normal” i llavors jo els hi he d’explicar tot. Dons que és un problema del dia a dia, del fer coses, del que moltes coses poden costar, d’altres ser impossibles de moment, d’altres necessitar ajudes de segones persones. Etc. Tot. El que jo he intentat explicar aquí.
ESPERO PODER AJUDAR A TOTHOM QUI HO NECESSITI I D’ALTRE VANDA NO VULL QUE SEM VEGI COM UNA PERSONA QUE PLORA DE LES DIFICULTATS QUE TÉ, SI NO QUE COM UNA PERSONA RIALLERA MOLT PRESERVERANT AMB MOLTA VOLUNTAT I AMB UN CARACTER FORT QUE NO DEIXARA MAI DE LLUITAR PER MILLORAR I PER SUPERAR-SE CADA COP MES EN LES SEVES DIFICULTATS I SOBRETOT PODER SER TANT FELIÇ COM PUGUI I PODER DISFRUTAR TANT COM PUGUI DE LA VIDA.
